El Casal
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - c. Sant Antoni, núm. 14
    Emplaçament
    Davant de la font de Sant Joan i del carrer Francesc Viñas

    Coordenades:

    41.81155
    2.09761
    425046
    4629247
    Número de fitxa
    08138 - 11
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 19, ACCN 16687
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic - c. Sta. Maria núm. 1 08500 Vic
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Edifici de planta rectangular de tres pisos més golfes amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de bigues perpendiculars a la teulada. La façana principal del que era l'antiga rectoria està situada al carrer de Sant Antoni i té un interessant portal adovellat de pedra amb carreus regulars que formen un esvelt arc de mig punt. Les finestres són de factura simple, molt reformades, i a la banda dreta del portal s'observa una fornícula que guarda una talla de pedra de Sant Antoni de Pàdua.
    La planta baixa de l'edifici està dividida en dos àmbits: un bar i una sala d'exposicions. La sala utilitzada com a bar és una gran sala amb dos arcs apuntats paral·lels a la porta d'accés principal, un apuntat i l'altre rebaixat, que apareixen també en una sala contínua a la que es fa servir com a sala d'exposicions.

    Tots els baixos de l'edifici han estat reformats i habilitats per a serveis de tipus comercial.
    Originàriament, l'edifici era més curt, però es va anant allargant agafant el carrer de la cansalada fins a cal Renom.
    A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa Parroquial, Antiga rectoria.

    A principi del s. XVII el rector obté el permís per ampliar el mur d'entrada. L'any 1925 es va fundar el Casal Catòlic i es va ubicar en aquest edifici, l'antiga rectoria. Aquest espai, gestionat per la parròquia, es va condicionar com a sala de teatre i cinema, amb una sala amb tres-centes butaques i un escenari de grans dimensions, una sala d'exposicions i, posteriorment, un bar. Aquests dos últims serveis encara en funcionament. L'edifici fou refet totalment el 1959 mitjançant aportacons populars.
    Després de la Guerra Civil es va afegir al ventall cultural de la vila juntament amb el Círcol, el Sant Graal i el Teatre Viñas.
    Amb el pas del temps i la desaparició de les altres entitats, va quedar com l'únic teatre-cinema del poble.
    El Casal ha recolzat moltes iniciatives culturals nascudes a la vila, com l'Esbart dansaire i les colles de sardanes, ajudant a recuperar manifestacions culturals que amb el Franquisme havien desaparegut.

    Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 53-54. Ed. T&T. Moià.
    Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.