Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí dels Monjós, és un traçat històric que va des de Sant Cugat del Vallès fins al planell de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Unia els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt amb el de Sant Cugat, I creua els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat.
Te una extensió d’uns 26 quilòmetres, 21 dels quals transcorren per una zona força planera, fins a can Prat, i els altres cinc segueixen en forta pujada. El tram final s’endinsa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un cop al Parc, actualment, hi ha diferents alternatives per fer senderisme. També es creua amb el GR 97 a Terrassa; el GR 96 a Sant Cugat i el GR 173 a Matadepera i Sant Cugat.
Entra a Matadepera, venint de Terrassa, pel sud; es dirigeix al carrer de Sant Joan, antic Camí Ral, i passa per davant l’església nova. Continua paral·lel a la Riera de les Arenes pel carrer de Sant Llorenç, Plaça Sant Jordi, carrer de Jaume Faura, carrer de Ramon Llull, carrer de Jacint Verdaguer, fins a la zona de Can Prat i remunta paral·lel el Torrent del Salt; carrer del Girbau. Passa pel costat de la Roca de les Onze hores i la Forada de Can Pobla i fins el cim de La Mola.
Marcat com a sender de petit recorregut PR C-31
Història
Segons conta la llegenda, que temps era temps, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt s’avorrien de tristor i soledat en el cim de la Mola i van demanar al bisbe de Barcelona que els permetés traslladar-se a un altre lloc, de la plana. El bisbe accedí, a condició que davallant de la Mola i no fent gaires giragonses i sense travessar cap riu, ni torrent ni xaragall fins arribar a la plana, podien establir la nova estada.
Un bon dia els monjos emprengueren el camí cap a la plana, complint l’ordre de no travessar cap torrent ni riera, i es presentaren a Sant Cugat del Vallès. Aquí donaren per acabada la ruta empresa i fundaren el monestir que ha estat tothora una de les millors joies religioses catalanes.
En el transcórrer del temps, els monjos realitzaren una nova instauració al cim de la Mola i donaren començ a la gran edificació monàstica que en l’actualitat encara es manté ferma i es part del paisatge.
La llegenda ha estat copiada íntegrament del llibre de Miquel Ballbé. En la versió per Mn. Anton Vergés (1871) conta que “cansats els monjos de viure en aquella soledat acudiren al papa perquè els permetés traslladar-se en un altre punt més còmode, a la qual cosa accedí, dient, el Summe Pontífex que amb la condició que no passarien ni riu ni riera. Els monjos caminant fins on podien arribar, segons la concessió, anaren des del Munt fins a Sant Cugat.” En la versió més moderna de Suades i Sanz, s’afegeix “Des de llavors, d’aquell retorn, restaren lligats a la comunitat de pares benedictins de Sant Cugat”.
L’autor Miquel Ballbé esmenta una narració més antiga, obra del Dr. Anton Vergès Mirassó.
Bibliografia
BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.443-444. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.
FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 19. Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).
FONT i SEGURA, Xavier (1997).Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.
OLLER, Joan Manel (2013). Un camí de llegenda. Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac. La Torre del Palau. Terrassa.
SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, pp. 98 i 99. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.
VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.
VERGÉS I SOLÀ, Lluís (1973). Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt: La Mola. Sant Llorenç Savall: autoedició.
