La Cova dels Horts dels Monjos i les tres cavitats que hi ha a mà dreta estan situades al vessant de llevant de la Roca Colom, en una zona coneguda com a Horts dels Monjos, on abunda una terra rica en substrat i on la comunitat de monjos de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt hi cultivaven.
L’accés és fa des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos en direcció a La Mola, sense deixar-lo fins a localitzar, les cavitats, a mà esquerra del camí, a la part inferior de la cinglera. Des del camí queden un xic dissimulades pels arbres i vegetació arbustiva. Estan situades en el tercer tram estructural i morfològic del període eocè, amb conglomerats d’origen deltaic, constituïts per còdols de calcàries triàsiques i bàsicament quarts de pissarres paleozoiques amb petites intercalacions de margues i argiles. Des del punt de vista hidrològic, la densa fissuració que creua els conglomerats, afavoreix la circulació de les aigües càrstiques, amb algun aflorament superficial com pot ser la Font del Saüc, al nord dels horts o la Font Soleia més a l’est, dessota la carena de Cova de les Ànimes.
Tot i que la tercera de les cavitats presenta força metres de fondària, només la primera d’elles, la més gran i profunda, està treballada per la mà de l’home. L’entrada presenta una boca quadrangular, amb el mur esquerra i el sostre rebaixats formant un perfecte angle recte. La cova permet Mantenir-se dempeus durant varis metres, fins que s’arriba al tram final.
Al davant de la cova, a l’altre costat del camí, hi ha un seguit de feixes orientades a llevant, amb estructures muraries que van de nord a sud. El bosc ha anat envaint aquest espai esgraonat, amb un alzinar frondós i un sotabosc ric, freqüentat per gran quantitat de fauna que hi troba refugi i aliment.
