Dos Pins (Pinus halepensis)
El Masnou
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dos espècimens de pi blanc (Pinus halepensis) d'alçades compreses entre 10 i 12 metres, amb una volta de canó d'un metre aproximadament. Les branques i l'escorça són de color grisós. Per la seva proximitat al mar, les branques han agafat formes recargolades. Les fulles o agulles, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada per 3,5 a 7 centímetres de longitud, i tenen un color verd groguenc. Floreix entre els mesos d'abril i maig, i porta nombroses pinyes que mesuren entre 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames poc prominents. Acostumen a portar gran quantitat de pinyes, la llavor de les quals només és apreciada pels esquirols.
Història
El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals afavoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors.
La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta.
Bibliografia
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
