Casa Benèfica
El Masnou
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta composta per un cos central de planta rectangular amb una torre de planta quadrada a la seva part frontal.
La torre, on hi ha l'accés a l'edifici, està separada de la nau posterior per un cos més baix. Està coberta amb una cúpula feta amb escates de ceràmica vidriada. L'accés es realitza per una escalinata presidida per una portada ogival on es pot llegir Casa Benefica, al damunt l'any 1901 i una finestra geminada amb quatrilobul.
Al seu darrere hi ha un cos rectangular cobert a doble vessant i obert als laterals amb finestres motllurades.
Els paraments són de maons vermells amb recrescuts estucats de blanc en cantonades i emmarcant les obertures a mode d'arcs postissos.
Història
L'Ajuntament del Masnou i el seu alcalde Pau Estapé i Maristany, l'any 1899, acordaren destinar cinc mil pessetes per a la construcció d'un asil. Els terrenys es trobaren en unes vinyes situades a l'entrada del cementiri vell, propietat de Josep M. Malet i Font, el qual els donà, i en una parcel·la contigua, que compraren els senyors Martí i Estapé i que també donaren.
El 15 de novembre de 1901 es beneí i es col·locà la primera pedra, i el 12 de setembre de 1902 s'inaugurà l'edifici central.
Una Junta del patronat composta per nou membres, exercia el govern i la direcció de l'asil, amb un caràcter gratuït, honorífic i voluntari.
La creació d'aquest asil va suposar a la vila del Masnou el nomenament de Vila benèfica per part del rei Alfons XIII, segons decret del 25 de novembre de 1902.
Bibliografia
ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou.
BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA.
BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia.
BASSEGODA NONELL, Joan (1973). La personalidad de Cayetano Buigas Monravà. UPC, Càtedra Gaudí. Barcelona.
SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I.
