Col·legi Ocata
El Masnou
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos principals orientats E-O amb façana a l'Est i units per dues ales transversals. En origen aquests tres cossos eren més alts que les ales, que només tenien planta baixa. Posteriorment s'hi afegí la segona planta, seguint la tipologia arquitectònica del conjunt. Els cossos principals tenen planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les ales eren dues naus amb coberta inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; amb la reforma es van modificar.
Tota la construcció està a una cota superior al carrer, que supera una escalinata que condueix a l'entrada principal, presidida per un porxo amb pilars de maó i arcs escarcers, que actua de terrassa en la planta pis del cos central, coronat amb un capcer esglaonat.
Totes les obertures es formalitzen amb maó posat a sardinell com element decoratiu i es protegeixen amb persianes de llibret de fusta. El maó també s'utilitza com element decoratiu en les franges horitzontals remarcant cornis i forjat.
El pati davanter és delimitat per una barana balustrada d'obra.
Història
Edifici ubicat sobre l'antic cementiri, en uns terrenys que s'anomenaven La Mesquita, que era propietat de la família Malet.
L'any 1902 es formalitzen els tràmits per construir unes escoles públiques mixtes, ja que era per nens i nenes, però separats en dues ales diferents.
El primer projecte el va fer Gaietà Buhigas Monravà, però era massa costós i es va optar pel de Bonaventura Bassegoda, fet l'any 1903. L'any 1904 comencen les obres que finalitzen el juny de 1905.
L'any 1909, el rei Alfons XIII concedeix el títol "d'Il·lustríssima Vil·la" per haver construït aquestes escoles.
L'any 1917 s'hi va fer la instal·lació elèctrica.
Durant la Guerra Civil va ser incautat per la CNT i a l'any 1947 s'hi va instal·lar les FET i JONS a la nau central.
L'ampliació del segon pis es va fer als anys 60 del segle XX.
Bibliografia
ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou.
BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA.
SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I.
