Documentació sobre Lliçà d’Amunt a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Lliçà d'Amunt

A l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha documentació referents a Lliçà d'Amunt en quaranta-tres fons diferents. Els fons amb major volum de documents són la Junta Electoral de la Província de Barcelona amb 708 unitats documentals, entre les dècades de 1970 a la de 2020; la delegació territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, amb 173 unitats documentals, entre les dècades de 1980 i 2000; la documentació del Departament d’Indústria, comerç i turisme de la Generalitat de Catalunya, amb 124 unitats, que van entre l’any 1950 i 1999.

Entre els fons de menor volum documental, es podria destacar el fons del llinatge del Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. Hi ha tres unitats que fan referència a Lliçà, vegem-ho: una concòrdia entre Bernat de Vilar, abadessa de Sant Pere de les Puelles i el prior de Sant Miquel del Fai per la disputa sobre les aigües de Lliçà, de l’any 1207; documentació sobre els Merlès, senyors del castell homònim, amb documents entre els anys 1455 i 1748; i una carta rebuda per Maria d’Àger i Mora d’Esteve Serra Bertran, prevere i vicari de Lliçà, de l’any 1751.

També, la Reial Audiència conté documentació i plets judicials, encara que només tres unitats: Benet Lledó, pagès de la parròquia de Sant Julià de Lliçà Superior, contra Maria Anna Carbonell, vídua de Joan Carbonell, pagès del mateix lloc, de l’any 1595; Joan Traver, pagès de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga, i Marianna Fauria de Traver, consort, contra Enric Vidal, sacerdot beneficiat de Santa Maria de Gràcia a l’església parroquial de Sant Julià de Lliçà, entre els anys 1681 i 1683; i Pau Vergés, comerciant de Sant Martí de Riudeperes, contra Isidre Oliveró, capellà de l’església de les santes Justa i Rufina de Lliçà, dels anys 1811 i 1841.