Documentació sobre Lliçà d’Amunt a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Lliçà d'Amunt

    Vallès Oriental
    Carrer Almogàvers número 77, de Barcelona

    Coordenades:

    41.608447561067
    2.2394246003452
    436626
    4606584
    Número de fitxa
    08107 - 123
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XI-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    BCIN
    Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
    Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
    Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'Arxius i Gestió de Documents.
    Accés
    Restringit
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España.
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi ha documentació que fa referència a Lliçà d’Amunt en diversos fons documentals.

    Al fons de la Reial Audiència hi ha diverses causes judicials, on intervé com a mínim algun lliçanenc. Són una dotzena d’expedients, entre els anys 1658 i el 1805. Alguns exemples són la causa de Josep Marquès, pagès, de Lliçà d’Amunt, contra Eulàlia de Boria i de Tudó i Narcís Ramir, pagès de Sant Sadurní de la Barca; causa de Maria Pujalt Borrell, vídua, veïna de Lliçà, contra Josep Puig, pagès, i altres veïns del mateix municipi; causa del rector i la comunitat de preveres de la parròquia de sant Miquel Arcàngel contra Joan Pau Xio, pagès de Lliçà d’Amunt.

    Del fons d’Hisenda hi ha el padró de matrícula entre els anys 1913 i 1936 i el padró d’edificis i solars de l’any 1956.

    Del fons del Reial Patrimoni hi ha diferents expedients i plets, on un dels dos afectats en el procés és l’Estat. Vegem alguns exemples: procés del procurador fiscal contra Bartomeu Guadanya, pagès i veí de Lliçà d’Amunt, sobre una capbrevació d’un molí situat a Lliçà; actuacions d’informació sobre la llicència de l’ús d’aigües en el terme municipal de Lliçà d’Amunt a instància d’Antoni d’Armengol, baró de Rocafort i veí de Barcelona; autos d’inquisició promoguts contra Bartomeu Guadanya, pagès, veí de Lliçà per canviar el curs de la riera de Sant Miquel del Fai; i diversos plets relacionats amb el nou impost del cadastre després de la guerra de Successió. En total són 22 expedients, fets entre els anys 1412 i 1753.

    Finalment, del fons de la Cancelleria únicament hi ha dos pergamins: Guifré i Juleo, cònjuges, venen a Alali i Honrada, cònjuges, una terra al camp d’Oliva, en el terme de Lliçà d’Amunt per tres sous, de l’any 1007; i una venda de Bellell a Riquer els seus drets sobre diverses terres i vinyes a Palaudàries per 15 sous, de l’any 1020.

    Part dels documents es poden consultar digitalitzats en el Portal de Archivos Españoles (PARES).

    L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és un arxiu creat el 1318 per Jaume el Just, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que conté l'Arxiu Reial de Barcelona. Es van aplegar també la documentació de diverses institucions civils, eclesiàstiques (sobretot fruit de la desamortització de Mendizábal) i arxius privats procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.