Dites, corrandes i fórmules de tancament de contes Granollers

Vallès Oriental
08400-GRANOLLERS
Per tot Granollers

Coordenades:

41.60806
2.28727
440612
4606506
08096-226
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Contemporani
Dolent
En desús
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

En el transcurs del treball de camp i de gabinet, s'ha trobat un grapat d'elements propis de la tradició oral que es recullen a continuació. DITES. S'ha de precisar que les tres primeres resulten de coneixement generalitzat no tan sols a Granollers sinó a la resta de la comarca i fins i tot traspassant en alguns casos aquests límits territorials. La resta són de caire més local i han estat generades per la singularitat dels personatges als que fan al·lusió, la major part d'elles: 1/"Si el Vallès en fos un ou, el rovell fóra Palou" (BAULIES, 1965). 2/ 2.1. "Granollers: músics, sabaters i homes de diners" (informació oral família Margall, octubre 2001), o la variant 2.2. "Granollers, terra de músics" (GARRELL, 1960). 3/ "Sabadell, mala pell, Terrassa, mala raça, Granollers, encara més" (informació oral Pere Cornella i Paco Cruz, novembre 2001). 4/ "Que prens les mides de l'Assassina-fusta?" (GARCIA-PEY, 1990). Aquesta dita ve del costum de l'Isidre Viader, qui tenia taller de fusteria al carrer de Joan Prim, 73, i que segons tradició oral prenia les mides separant els braços i comprovant amb les mans la distància; aquesta mesura se l'enduia al taller per fer la peça corresponent. Quan passava per una porta més estreta, estrenyia la mida per tornar-la al seu estat original en haver-la traspassada (GARCIA-PEY, 1990). 5/"Que ve el Baldi amb la gorra nova". Aquesta dita, protagonitzada per un veí de Granollers, en Pere Riera Puig fa referència al fet de que aquest personatge, essent petit, amb les seves entremaliadures, treia de polleguera el mestre, el qual li deia que era més dolent que el general Garibaldi, però acabaren escurçant el nom i el deixaren en Baldi. Esdevingué amb aquest motiu un dels granollerins més populars de la seva època. L'Ajuntament d'on era agutzil, comprà gorres i llavors es fer famosa la frase. 6/ Quan a algú volies dir-li que tenia la casa desendreçada o era desmanegat amb les seves coses, se li deia que "sembles Can Pintasol", aquesta dita ve de la botiga del carrer d'Anselm Clavé, 2, on en Pere Dalmau Canela venia de tot, però era a "Can penja i despenja" perquè els objectes estaven col·locats de qualsevol manera per tot arreu (GARCIA-PEY, 1990). 7/ "Ay que ve el Pucegu!" , per fer por a la canalla. El Pucegu, matalasser i tocador del piano de manubri, vivia en una casa bruta que semblava el cau d'una guineu i hi proliferaven les puces, d'això el motiu i el por dels nens (GARCIA-PEY, 1990), una altra dita es relacionava amb el que seria possiblement el seu fill, en Nineta, que tenia sis dits en una mà. Si es mamava alguna criatura el dit li feien: "Si et mames el dit et passarà com al Pucegu", referint-se al dit de més (GARCIA-PEY, 1990). CORRANDES o cançons populars curtes: 1/ La següent corranda fa referència als masos, i diu així: "A can Riera pica l'aigüera; a can Bonastre pica la pasta, a can Climent avisa el sometent, a can Gener mira si ve, a can Ferran ja l'aturaran" (GARCIA-PEY, 1990) 2/Aquesta altra, és de caràcter geogràfic, i diu: A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins". FÓRMULA DE TANCAMENT DELS CONTES. Com a finalització dels contes que s'explicaven als nens s'utilitzava la següent coda ".. I a can Cunillera hi havia darrera la porta un sac de confits que tots els llaminers s'hi llepaven els dits" (informació oral Eustaqui Margall, octubre 2001).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. Informació oral família Margall, Octobre 2001. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.