Creu de terme de la capella del Remei
Moià

    Moianès
    Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13
    Emplaçament
    Davant del museu

    Coordenades:

    41.82607
    2.0923
    424622
    4630863
    Número de fitxa
    08138 - 146
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Gòtic
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN núm. 3988-MH
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA s/n
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament - Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: " reconstruït LLU-GRA/2003 " també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: " Reconstruït per Lluís Graners/LLU-GR 2003 ".

    Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei.

    Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.

    Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.