Cova de la Pesseta

Torrelles de Foix

Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, però que preserva intactes sales i gateres, probablement de dimensions considerables si es té en compte la gran colmatació de sediment. L'orifici d'entrada, de forma quasi circular, fa uns 0,45 metres d'amplada i 0,35 metres d'alçada, fet que fa molt difícil l'accés a la sala principal, l'única a la qual es pot accedir. Aquesta sala, de forma irregular tendent a circular té una profunditat màxima d'uns 5,80 metres i una alçada mitjana d'1,30 metres. En la mateixa sala hi ha dues xemeneies i s'obren diverses gateres ara per ara inaccessibles.
A finals dels anys 1970 i principis dels 80, en descobrir-se la cova per part de membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, es van recollir diversos materials, com ara fragments informes de ceràmica del bronze, i del neolític antic, restes antropològiques i fragments de fauna.
A part de la cavitat pròpiament dita, uns 5 metres a l'est de la boca d'entrada hi ha un petit entrant de la cinglera, d'uns 3 metres d'amplada, amb un talús de terra al davant, que bé podria tenir relació morfològica amb la cova abans descrita.
En conjunt, es tracta d'un jaciment que forma part d'un conjunt de cavitats situades en la mateixa cinglera (Cova de Can Soler de Secabecs i l'Abric / Túnel de Cal Soler de Secabecs) que malauradament estan més afectades per excavacions clandestines o poc sistemàtiques.
El conjunt abraça una àmplia seqüència cronocultural que va des del neolític antic, bronze mitjà-final, ibèric fins l'època medieval.
A partir de les restes arqueològiques recuperades l'any 2007, especialment de tipus ceràmic, és possible distingir provisionalment un mínim de dues fases cronològiques ben diferenciades. Per una banda, l'horitzó tradicionalment denominat Neolític Antic Evolucionat, vinculat a una àrea especialitzada en la talla i/o manteniment d'artefactes lítics destinats a la pràctica cinegètica i explotació del medi vegetal. D'altra banda, s'identifica una fase més avançada situada entorn el Neolític Final-Calcolític. La recuperació de gran quantitat de restes humanes permet constatar un ús funerari que s'eixampla fins al Bronze Inicial.