Conjunt urbà de la plaça Verdaguer
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10264-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Conjunt d’edificis situats a la plaça de Jacint Verdaguer, centre històric de la població, amb la seu d’institucions de la vida política i religiosa del municipi.
Delimitant l’espai de la plaça, que a causa de l'orografia del terreny està disposada en dos nivells terrassats amb escales, es troben alguns dels edificis més significatius de Sant Just Desvern. Can Campreciós i can Cardona, a la part baixa, són un bon exemple de masies catalanes construïdes als segles XIV-XV. A la part superior, l’edifici de l’Ajuntament bastit l’any 1957 en estil neoclàssic i can Madurallet, mas del segle XIV. Coronant la plaça, a la part més alta, es troba l’actual església parroquial dels Sants Just i Pastor construïda en estil renaixentista al segle XVI i la casa parroquial, reconstruïda després de la Guerra Civil espanyola igual que l’església.
Plaça que ha esdevingut el centre històric, polític i religiós de Sant Just en trobar-s'hi l'Ajuntament (al lloc que abans ocupava la casa de can Mir), l'església i l'antiga Sagrera, que es forma al voltant amb diverses masies existents (can Cardona, can Campreciós, can Madurellet i can Ginestar) o desaparegudes (can Mir, can Pedroseta).
Història
La primera millora es produí amb la construcció l’any 1913 de les actuals escales per accedir a la placeta de l’església. Entre els anys 1921 i 1923 es van dur a terme els treballs d’urbanització dels horts de can Cardona, per crear la plaça de Jacint Verdaguer, punt neuràlgic de la població.
Durant la postguerra es va re-urbanitzar la plaça creant un mur de formigó que contenia les terres amb el nivell inferior de la Plaça Campreciós. Al damunt del mur s’aixecà una creu “a los caidos” flanquejada a banda i banda per l’escut del “yugo y las flechas".
L’escenari es mantingué fins al dia de la Festa Major de Sant Just i Sant Pastor del 6 d’agost de 1974, data en la qual s’inaugurà una nova plaça i una nova creu. Va ser llavors quan va agafar l’aspecte actual, amb un espai de la plaça ensorrat rodejat d’uns bancs correguts i rajoles de color blanc i rosa, que popularment s’anomena rentapeus. S’aprofità per canviar la creu per una dedicada a “Les víctimes de la guerra”.
La darrera incorporació, ja al segle XXI, ha estat el mur que sosté la jardinera amb la frase de Jacint Verdaguer que fa referència “als tarongers de Sant Just”. A la zona de jardí figura una placa en memòria de les víctimes de la Covid-19 a Sant Just. Als anys noranta, arran d’un agermanament amb Riba-roja, es va plantar una olivera d’aquesta població de les Terres de l'Ebre.
La Plaça és ara per ara el centre de gairebé la majoria de les celebracions festives de la població.
Bibliografia
AMIGÓ BARBETA, Jordi; RUÍZ RIBES, Xavier (1996). Sant Just Desvern. Imatges i records. Editorial Viena Columna, Barcelona.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p. 146-221.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 65. Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
