Església parroquial dels Sants Just i Pastor
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número registre 10222-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Església d’una sola nau dividida en quatre trams, cadascun coronat amb voltes de creueria. L’absis és de forma pentagonal i també està cobert amb una volta de creueria. Les finestres d’aquest, són en forma de lluneta que permeten l’entrada de llum natural, creant un ambient serè i harmònic.
A la façana principal destaca la porta d’inspiració renaixentista, emmarcada per dues columnes jòniques sense estries que sostenen un frontó triangular. Al frontó s’hi troba el símbol de la campana (la més antiga que tenim al municipi), i una inscripció en llatí que commemora la construcció del temple: «pau modolell sindic en l'anii 1571 ha 13 de goliol se comena lo present temple geroni cardona sindic». Sobre el frontó hi ha un grup escultòric amb els sants Just i Pastor flanquejant una imatge central de la Mare de Déu.
A l’interior, l’església compta amb sis capelles laterals, tres a cada costat de la nau. A l’esquerra, la primera capella està dedicada a Sant Antoni Abat, la segona a Santa Llúcia, i la tercera al Sant Crist i a la Verge dels Dolors. A la dreta, la primera capella està dedicada a Sant Joan Baptista, on també es troba la pila baptismal; la segona a Sant Sebastià, copatró de la parròquia, i la tercera a la Mare de Déu de Montserrat. Aquestes capelles contribueixen a enriquir l’espiritualitat i la diversitat devocional del temple.
Un dels elements més destacats és la torre del campanar, de base quadrada, que s’eleva fins a una alçada de 20,46 m. La torre, que disposa d’un rellotge, està coronada amb merlets que li donen un caràcter defensiu i un campanar de ferro forjat.
Història
La història de l'església de Sant Just Desvern es remunta almenys a l'any 870, una època en què Barcelona i els seus voltants començaven a gaudir d'una certa estabilitat després de les turbulències de les invasions sarraïnes. Aquest període podria haver facilitat la reorganització del culte i el creixement de la població a la zona, la qual cosa fa pensar que l'antiga església primitiva de Sant Just va ser potser restaurada o fins i tot reconstruïda, tot i que no en podem tenir certesa.
De fet, tal com indica el mossèn Antonio Tenas, el primer document que fa esment de Sant Just i Sant Pastor com a titulars de la parròquia data d'octubre de 1438. Això ens fa pensar que ja en aquesta època l'església estava dedicada a aquests sants. Tot i això, també es pot pensar que el Sant Just es referia al bisbe d'Urgell, ja que era comú associar aquest nom a diverses parròquies i contrades.
L’església ha anat experimentant diverses reformes al llarg dels anys. La primera va ser l'any 1366. Es va obrir una finestra a la part de ponent per il·luminar millor l'interior, perquè era massa fosca. El 1406, es va tancar el cementiri parroquial, però el 1425 encara no s’havia fet. El 1435 ja es documenta l'existència d'una sagristia.
Més endavant, ja l'any 1511, es va realitzar una restauració important, i el 1513 es va reparar l'escala del cor. Malgrat les diverses reformes i afegits, entre 1569 i 1571 es decideix enderrocar l'antiga església per construir-ne una de nova amb un portal renaixentista.
Durant els segles següents, l'església continuà transformant-se. El 1676 es van afegir les capelles laterals, i el 1752 es van construir noves dependències al nord i a ponent de l'edifici. A finals del segle XIX, el 1890, es va dur a terme una restauració completa.
El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, el conjunt parroquial va ser incendiat i gairebé totalment destruït, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada.
Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la reconstrucció de l'església a càrrec del Rector de la parròquia Mossèn Antonino Tenas amb projecte de l'arquitecte Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent, començant així una nova etapa en la història d'aquesta parròquia.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
GUASCH DALMAU, David (1992). “Hipòtesi sobre els possibles orígens de la parròquia i el contracte de les obres sobre la construcció de l’actual temple (Sant Just Desvern)”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm 4, p. 129-157.
GUASCH DALMAU, David (2002). "Els retaules de l'església parroquial de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm 11, p 51-88.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
