Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred.
El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes.
Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural.
Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat.
La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu.
