Comparseria de la Patum
Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Emplaçament
    Baixos de l'Ajuntament de Berga, plaça de Sant Pere, 1.

    Coordenades:

    42.10416
    1.84663
    404636
    4661985
    Número de fitxa
    08022 - 73
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XIX
    Any
    1626
    Diversos
    Estat de conservació
    Regular
    Alguna peça necessitaria una restauració i sobretot una millor conservació de tot el conjunt.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Berga, plaça Sant Pere, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    La comparseria de la Patum està formada per un Tabal de grans dimensions, 4 Cavallets (que actuen conjuntament amb 4 persones que fan de Turc), 8 Maces, 2 Guites, 1 Àliga, 8 Nans (4 de Nous i 4 de Vells), 4 Gegants (2 de Nous i 2 de Vells) i 200 carotes de Plens.

    Malgrat haver fer una fitxa de la Patum com a manifestació festiva, el valor etnogràfic i etnològic d'aquestes comparses (el major patrimoni etnològic i etnogràfic de Berga) i el seu valor històric (totes les comparses són centenàries) i en alguns casos artístic (Àliga, Gegants) fan que sigui necessària una fitxa del global d'actuants a la festa com a objectes que són.

    La història de les comparses de la Patum va íntimament lligada a la mateixa festa. La primera notícia que inclou comparses, datada l'any 1626, esmenta el Tabal (fet novament el 1726); els Cavallets (per bé que els actuals daten del 1890); les Maces (refetes diverses vegades fins a mitjans del segle XX) i la Guita Grossa (el cap de la qual podria ser encara l'esmentat el 1626). Amb el pas dels anys s'hi incorporaren els Gegants (la primera notícia és del 1695) per bé que els actuals són del 1866 (els Vells) i del 1891 (els Nous); l'Àliga (1756) que és l'original; la Guita Xica (1890); els Nans Vells (1854) i els Nans Nous (1890). Les carotes dels Plens (explciades en una fitxa a part) ja apareixen el 1628 per bé que no se n'ha conservat cap de l'època.

    ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968.
    ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971.
    FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986.
    FARRÀS, Jaume: "Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals", Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77.
    HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239.
    AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174.
    NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992.
    RUMBO I SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995.
    RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001.
    SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.