Colònia minera de Sant Corneli

Cercs

La colònia està situada a 990 m d'altitud, en el punt més elevat de tota la zona minera, a prop de la ubicació de l'antiga masia Capdevila, del molí fariner i de l'església de Sant Corneli, que li va donar nom a la colònia. Els edificis que la constituïen eren la cantina, construïda per una empresa italiana que explotava la mina Sant Romà, habitatges plurifamiliars per als miners i les seves famílies, construïts alguns per la mateixa empresa italiana i d'altres per l'empresari basc José Enrique de Olano, un edifici que servia d'habitatge per a Olano i que acollia també les oficines i l'administració de la mina i habitatges per als facultatius i els encarregats, un economat, una escola-convent (l'any 1931 es va convertir en "el Hogar del Minero" i actualment és l'edifici principal del Museu de les Mines), un teatre-cinema, safareigs, farmaciola,...
Tots els habitatges que es van construir a la colònia Sant Corneli eren plurifamiliars. Es varen construir en diferents etapes, essent els més antics de finals del segle XIX, probablement anteriors a 1895, i construïts per l'empresa italiana que explotava aleshores la mina Sant Romà. En conjunt, aquests primers habitatges, en nombre de 24, es concentraven en 2 blocs.
Posteriorment, entre 1901 i 1904, es van construir 2 blocs de 12 habitatges cada un amb WC exterior. Entre 1905 i 1920 s'inicia una nova fase amb la construcció dels blocs més característics de la colònia, coneguts amb el nom de Santa Bàrbara, juntament amb 3 blocs de 3 plantes al carrer Porvenir i 2 blocs més a la zona coneguda com els "Tilos". Fou en aquest període també que l'edifici que utilitzava l'industrial Olano per viure i com oficines fou reformat i reconvertit en 18 habitatges de 54 m2 cada un. L'última fase de construcció d'habitatges data dels anys 1950-1955: es van construir 2 nous blocs d'habitatges plurifamiliars de 64 m2 al carrer de Santa Cecília. Aquests habitatges ja comptaven amb WC interior i servei d'aigua potable corrent. Un bloc era de 12 pisos i l'altre de 27 i estaven destinats a facultatius i capatassos de la mina.
Els blocs d'habitatges són de planta allargassada. N'hi ha de 12, 14, 17 i 18 pisos, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També són exteriors les comunes (els WC) i la carbonera. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir els primers habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teules de ceràmica sobre entallat i cabirons de fusta. Un tret característic d'aquests blocs també és l'alineament repetitiu i successiu de les finestres a la façana principal. En total, la colònia està formada per 18 blocs d'habitatges.
Els pisos eren petits: la majoria dels 263 que es van construir tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de 2 o 3 habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Hi havia pisos més grans (de 56, 63, 68 i 72 m2) però amb estructura similar. Les reformes efectuades a partir de 1988 van modificar substancialment tant les superfícies com les distribucions dels pisos.