Colònia minera de Sant Josep

Cercs

De les tres colònies mineres de Cercs la de Sant Josep és la més petita. El seu nom prové de la mina a la qual donava servei.
Estava constituïda únicament per cinc blocs d'habitatges per als miners i les seves famílies, una escola i un parell de safareigs públics. Cal tenir present que els habitatges no tenien aigua corrent (no en van tenir fins les reformes efectuades a partir de l'any 1989) i calia anar a buscar aigua a les fonts i rentar la roba en els safareigs públics. La construcció dels habitatges fou esglaonada seguint el pendent de la muntanya, com formant un amfiteatre, amb tres blocs a la part superior i dos blocs a la part inferior; per sota d'aquests dos últims blocs hi havia el petit edifici que allotjava l'escola. La comunicació entre ells es feia mitjançant camins i pels plans inclinats per on circulaven les vagonetes de carbó.
Els blocs d'habitatges eren de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir aquests habitatges (1900-1910). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades eren de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta.
Els pisos eren petits ja que tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent.