Colònia de Santa Maria
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La colònia queda delimitada pel C/ Lleida, la Ctra. de Castelladral i la plaça de Santa Maria. Les vivendes d'aquest barri corresponen fonamentalment a dues tipologies: cases-bloc per als obrers i xalets on vivien, per aquest ordre, des de la part alta del turó fins a la carretera: els encarregats, facultatius, enginyers i, finalment, el director. Tot està construït en totxo i als voltants dels seixanta s'hi van construir altres a imitació dels antics. Els carrers de més interès són l'avinguda de Santa Bàrbara i el carrer de les Flors on es pot apreciar la distribució típica dels blocs. Presenten tres pisos, amb paraments de totxo vist, obertures amb arcs de totxo i en alguns blocs l'accés es fa mitjançant uns graons, existint en la part del davant, uns petits jardins. En el carrer de les Flors abans estaven els safareigs. Els edificis tenen l'aspecte d'una colònia industrial belga. Les vivendes van perdent, de mica en mica, el seu aspecte original, amb la substitució d'elements com, per exemple, els porticons de fusta de les finestres que han desaparegut en moltes d'elles. S'han afegit nous acabats a les façanes, tan anteriors com posteriors, com arrebossats a on abans no hi havia. Baixant l'avinguda de Santa Bàrbara s'arriba fins els xalets. Al carrer de les Moreres, a dalt de les façanes hi ha uns plafons de ceràmica vidrada amb representació d'unes flors en verd emmarcant la data de "1918". L'altre costat del carrer Fonthier presenta un canvi de tipologia constructiva donant-se uns edificis decorats amb línies de terrissa que alternen els colors verds i blancs.
Hi ha una capelleta a la Mare de Deu, a la cruïlla amb l'Av. Santa Bàrbara. Es tracta d'una capella sobre pilar .Va ser col·locada el 1957 i beneïda el mateix any pel bisbe de Solsona, Sr. Vicente Enrique y Tarancón (REGUANT, 1997).
Història
L'any 1918, en posar-se en explotació les mines de potassa, l'empresa va construir aquí, uns habitatges per als seus obrers (REGUANT, 1988). Per a fer la colònia la companyia Solvay va adquirir uns terrenys al costat de l'antiga església de Santa Maria (SOLER, 1985). Entre els blocs d'habitatge hi havia unes construccions allargades on estaven els lavabos i els safareigs (REGUANT, 1997). Actualment els treballadors han anat accedint a la propietat dels habitatges (SOLER, 1985).
Bibliografia
CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció "Fotografia històrica", núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.
SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.
