Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cal Lladó Vell ha estat fortament restaurada, ja que es trobava en avançat estat de deteriorament, especialment, pel que fa a les façanes. De fet, la major part del segon pis i tot el tercer estan fets de nou. De tota manera, la planta baixa i part del primer pis conserven l'estructura original. Destaca del seu interior, la planta baixa, on abunden els arcs gòtics, essent especialment importants els que es contemplen a l'actual menjador, on també s'hi troba un forn de pa. La paret de fons d'aquesta estança està constituïda per l'ermita de Cererols, ja que la casa, al igual que ocorre amb la veïna Cal Fàbrega, s'adossa a la capçalera de la església . Al primer pis i com element antic, destaca la presència d'un safareig dins d'un arc. A l'exterior hi ha un porxo amb arcs de mig punt a la planta baixa amb balcó al primer pis, construïts quant la rehabilitació de la casa. En el porxo hi ha una premsa circular i una tartana, encara que aquest elements sembla que no pertanyien a la casa.
El propietari actual Sr. Pere Lladó, és de Sant Quirze del Vallès. Va esbrinar que els seus avantpassats provenien d'aquesta casa, la va comprar i la va rehabilitar.
Història
Josep Lladó situa aquesta casa sota el topònim "Ledo", al segle X, al costat de les següents: Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El cognom Lladó, abans Ledo (Ramon de Ledo), s'esmenta el 1390 en un document que parla del propietari de Can Lladó Vell. (LOSADA, 2000). El 19 de juliol de 1936, quan va iniciar-se la sublevació militar a la península, a Súria ni ha haver cap tipus de violència en tot el dia. Al capvespre uns exaltats van provar d'assaltar la masia Cal Lladó, de Cererols, disparant molts trets. A conseqüència d'un projectil va ser ferit i va perdre un ull el propietari. El van matar poc temps desprès. El capellà i intel·lectual Josep Lladó i Ramonet (Manresa, 06.11.1887, Súria, 30.07.1936), era fill de l'hereu de can Lledó, Josep Lladó i Arpa, prevere el 1913, a partir del 1926 va ser capellà del convent i col·legi de Dominiques de Manresa. Va ser un dels animadors culturals i puntal de les activitats del Centre Excursionista de Manresa. Treballà com a redactor del diari manresà "El Pla de Bages" i corresponsal d'"El Matí" de Barcelona. Col·laborà en les revistes locals "Ciutat" i "Revista Ilustrada Jorba", dirigí durant l'última època el prestigiòs "Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages". Va ser soci numerari de l'Associació de la Premsa de Manresa i comarca, n'ocupà el càrrec de secretari i actuà de secretari als Jocs Florals de Manresa, l'agost de 1935 (CEREROLS, 1993). Va morir el 1936 quan anava a casa seva a avisar que havien matat el seu germà.
Bibliografia
CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.
GASOL, J.M. (1993) "Cererols i mossèn Josep Lladó a Cererols, mil anys d'història (993-1993)" pp. 5-8, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
LLADÓ RAMONET, Josep (1933) "Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols". Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.
LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.
