Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat format per quatre grans cossos adossats que li confereixen una planta rectangular, amb un pati central i un altre de posterior. Els volums originals estan situats a les bandes de llevant, ponent i tramuntana de la finca. Presenten les cobertes de teula àrab de tres vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals (orientades al pati central) i les cornises motllurades i decorades amb motius vegetals. Cal exceptuar el volum de ponent, amb teulada de quatre vessants. Aquests volums estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, i compten amb obertures majoritàriament rectangulars amb els emmarcaments motllurats bastits en maons i pintats de color grana. També compten amb unes cornises motllurades de maons que recorren la divisòria entre els diferents nivells. Del volum principal, situat a la banda de tramuntana, destaca un portal d'accés d'arc de mig punt i dos plafons rectangulars de ceràmica vidrada integrats a la cornisa situada entre la planta baixa i el primer pis. El volum situat a la banda de migdia, per contra, és posterior i està alineat amb el carrer de l'Església, delimitant el pati per aquesta banda. Està format per dos cossos adossats, el de l'extrem de ponent més avançat que l'altre, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants i organitzats en dos nivells. La planta baixa es caracteritza per un porxo obert que dóna accés al pati interior des del carrer, mitjançant una gran porta de ferro rectangular decorada. De fet, totes les obertures són rectangulars, es corresponen amb finestres i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa formen una seqüència juntament amb els pilars que defineixen la tanca que delimita la finca del carrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb sòcols arrebossats de gramatge més dens pintats de color grana (de la mateixa manera que els emmarcaments de les obertures i els elements decoratius).
Altres noms relacionats amb l'edifici: els Hermanos, Germans Sagrada Família.
Història
L'edifici fou inaugurat el dia 16 de juny de 1889. Prèviament ja hi havia construïda una escola amb residència pels mestres, promoguda pel bisbe Josep Morgades i regentada pels religiosos de l'Institut de la Sagrada Família, fins al cesament de les seves funcions l'any 1888. Passava llavors a mans dels Germans de la Salle, amb el nom de "Col·legi dels Sagrats Cors" i amb el germans T. Leonard com a pilot i Càndid Joan i Atilà com a ajudants. El curs s'inicià amb 120 alumnes distribuïts en tres aules. Era gratuït, s'hi feien classes nocturnes pels treballadors de les fàbriques del riu Ter i també hi havia interns. Hi ha constància que durant els primers deu anys de gestió també rebien una aportació anual de l'ajuntament de Sant Hipòlit i fou la primera escola municipal confiada als Germans de la Salle dins del territori espanyol.
Degut als estralls causats pel conflicte bèl·lic de la guerra Civil, l'activitat escolar quedà aturada i l'escola no reobrí les seves portes fins el primer de setembre de 1939, prèvies reformes per tal de posar-la de nou en condicions. Posteriorment, el 17 de maig de 1942 (festa del sant fundador) s'inaugura la capella, restaurada amb la generositat de protectors i amics. Durant aquest mateix any, l'immoble havia experimentat algunes millores: es va aixecar la paret del tancat (restava el reixat que havien promès els fabricants Marsal, Riva i el Marquès de Palmerola), una vintena de masovers aportaren 120 carros de sorra i pedra, el mateix Marsal va fer donació de 102 m2 de mosaic per les aules i el canonge Dr. Lluís Despujol, germà del marquès de Palmerola, va regalar una màquina de cine i una altra de projectar per al catecisme. Pels voltants de l'any 1950 es van fer algunes apostes culturals: l'emissora Ràdio Voltregà, cinema a la Joventut Catòlica, etc. Poc després, el 15 d'agost de 1954 s'inaugurava el monument públic en honor a Sant Joan Baptista de la Salle. El curs 1972-73 ja es va fer sense cap representant dels Germans, gestionat per la parròquia i una junta de pares i recuperant el nom de Sagrats Cors i abandonant el de la Salle. Al curs següent, l'escola es va fusionar amb el col·legi de les monges, que estava situat a l'edifici de l'antic hospital (en el mateix solar que ocupa actualment la Llar de jubilats). En aquest moment també es realitzaren algunes remodelacions: la capella va desaparèixer i l'espai s'amplià amb algunes aules més. De fet, en aquest període és quan l'edifici va adoptar la seva fisonomia actual. L'any 1978, amb l'ajuda dels pares d'alumnes, es va pavimentar el pati. A principis de la dècada de 1980 es va iniciar la catalanització de l'escola. L'any 1989 es va celebrar el centenari del Col·legi Sagrat Cor de Sant Hipòlit de Voltregà.
L'activitat docent de l'escola fou traslladada a la Casa d'Espiritualitat de la Mare de Déu de la Gleva (les Masies de Voltregà) en el curs 2012-2013. L'escola passà així a denominar-se Escola Mare de Déu de la Gleva.
L'any 2018, el Projecte Messaia Voluntaris del Voltreganès va presentar un destacat projecte social que s'havia de desenvolupar a l'espai de l'antic Col·legi dels Sagrats Cors, cedit a l'associació des del Bisbat de Vic.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 66, 113.
BAS, Pep (1999). Sagrats Cors. Sant Hipòlit de Voltregà: mil889-mil999. Sant Hipòlit de Voltregà: Escola Sagrats Cors.
"Centenari del Col·legi dels Sagrats Cors". <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 13, juny 1989, p. 6-13.
COL·LEGI SAGRATS CORS (1989). Centenari del Col·legi Sagrats Cors, 1889-1989. Sant Hipòlit de Voltregà: Col·legi Sagrats Cors.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.04.EA.
