Cingle Vermell
Vilanova de Sau

    Osona
    Cingles de Tavertet
    Emplaçament
    Prop de la Masia la Vileta, als abrics que s'obren al cingle.

    Coordenades:

    41.95846
    2.38162
    448754
    4645349
    Número de fitxa
    08303 - 122
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Paleolític
    Neolític
    Estat de conservació
    Dolent
    Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA. Núm.. 2773,2767,2768
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    08275A00709007
    Autoria de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    El jaciment del Cingle Vermell es troba situat a l'extrem inferior del massís del Collsacabra, al sud del riu Ter. Es caracteritza pels cingles de roques calcàries de base paleozoica amb la vegetació pròpia d'un clima temperat i humit.
    Aquest jaciment és de tipus abric, situat a una zona de contacte entre el cingle i la vegetació a uns 150 metres del jaciment del Castell Sa Sala.
    Té una superfície de 10 x 10 metres i al fons de la cavitat continua uns 2 o 3 metres més.
    El sediment ha estat format per gravetat i procedent dels sostres i parets o bé aportat per acció eòlica. Aquest consisteix en sorres homogènies de l'holocè inferior, producte de la descomposició del cingle.
    Entre les estructures descoberts destaca la presència de sòls d'habitació, i de diversos fogars, a uns 57cm de profunditat. Un d'aquests estava format per una base d'enllosat, una sèrie de 8 grans plaques sorrenca-calcària i una gran quantitat de cendres. Aquest fogar estava associat a un terra d'habitació i també a altres estructures com petits apilotaments de pedres amb un forat al mig utilitzats per a falcar algun pal de suport a una coberta.
    També es van descobrir altres estructures semblants en altres punts de la zona excavada. Pel què fa al fogar, a partir de l'anàlisi dels carbons recuperats, es dedueix que el fogar era més per a la formació de fum que de combustió neta. També afirmen que dins l'abric i àpat del gran fogar, els espais de d'habitació, producció i consum eren comunals i diferenciats.
    La indústria lítica, era treballada a partir de suports de sílex, cristall de roca, quars i jaspi. Es composa principalment de rascadors denticulars, abruptes, trucaments, puntes amb dors, làmines, burins i escatats. Amb aquestes peces es realitzaven les tasques de tallar, serra, gratar, raspar, perforar i ranurar. Segons aquest material el nivell de desenvolupament tecnològic de la indústria s'orientava cap a l'estalvi de treball i a la racionalització de la producció tot adaptant les eines als requeriments i funcions.
    També s'ha descobert indústria sobre os i fusta.
    L'anàlisi de la fauna ha permès posar de manifesta la presència de mamífers com conills i aus, també rèptils i peixos sobretot brema i truita.
    Les anàlisis de pol·len indiquen una vegetació d'espècies caducifòlies, i d'un clima temperat i humit.
    El grup humà que habitava als cingles es dedicava a la caça i també a la recol·lecció de fruits, aglans, pinyons, prunes, etc. També practicaven la pesca com a complement a la seva activitat principal. A la par més endinsada de l'abric destaca la presència de restes òssies humanes. La cronologia del jaciment oscil·la entorn el Paleolític Superior i l'Èpipaleolític Antic (11000 al 7000 aC).
    Cal esmentar també els Sondeigs T-1 i G-1 que forment part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. En el moment de l'excavació tan sols hi havia un parell de bancades de jaciment adossades al fons de l'abric. Del sondeig T-1 se n'extragueren un conjunt de restes òssies corresponents a mamífers, entre els que destacava la presència de conill i també aus i cargols. Pel què fa a la indústria lítica aparegueren 3 ascles de calcària i 3 de sílex. Al sondegi G-1 es van recuperar restes de conill i cabra així com 4 ascles de calcària i 8 de sílex. La cronologia d'aquest jaciment es situa al Paleolític Superior, entre el 15000 i el 9000 aC

    D'aquest conjunt del Cingle Vermell cal fer esment d'un nou sondeig, el V-1. Realitzat en un abric molt afectat per l'erosió. De l'excavació realitzada es van recuperar un conjunt de fragments de ceràmica rodada i que corresponien a un màxim de 4 vasos. La cronologia d'aquest sondeig es situa entorn al Neolític Final (2500 a 2200 aC)

    A l' "Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya" corresponent al municipi de Sau, els sondeig "T-1 i G-1" i el "V-1" es troben documentats en dues fitxes separades del jaciment del "Cingle Vermell" tan mateix en aquest mapa s'ha considerat que al tractar-se d'un mateix jaciment valia la pena realitzar una fitxa única. A l'apartat de Número de l'Inventari de la Generalitat, apareixen els tres números de fitxa corresponents. Tan mateix també s'han realitzat les fitxes de manera individualitzada.

    Aquest jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. A inicis dels anys 70 una afeccionats (J.Valls i F.Farrers) realitzaren una primera intervenció. Posteriorment, ja a finals de la dècada, entre 1978 i 1979 un equip dirigit per l'arqueòleg Jordi Estèvez inicià els treballs de recerca arqueològica amb metodologia científica. Entre el 1980 i 1985 els directors de les intervencions foren l'Assumpta Vila i l'Errikarta-Imanol Yll. Les campanyes de 1986 i 1987 l'equip director estava format per E. Yll, G. Wunsch i T.Argalés.
    Pel què fa al sondeig V-1 la intervenció fou dirigida per Jordi Estevez, al 1978 i el Sondeigs T-1 i G-1 es realitzaren el 1980

    A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
    ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. "El Castell: Vilanova de Sau" Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona.
    VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). "Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític". Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic.
    PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) "Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.
    VILA, Assumpció. (1985). El Cingle Vermell. Assentament de caçadors recol·lectors del Xè mil·leni. B.P. Dpt. De Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.