Castell Sa Sala
Vilanova de Sau

    Osona
    Cingles de Tavertet
    Emplaçament
    A les cingleres de Tavertet.

    Coordenades:

    41.96147
    2.38357
    448918
    4645682
    Número de fitxa
    08303 - 121
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Paleolític
    Any
    -15000
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    C.C.A.A. núm. 2769
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Diversos Propietaris
    Autoria de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    El jaciment es troba situat en un terreny erm, en una zona rural, és un jaciment arqueològic tipus abric que es troba situat a la zona de contacte entre el bosc d'alzines i pins i els cingles calcaris vermellosos. El tipus de jaciment és un abric o lloc d'habitació sense estructures.
    El jaciment, doncs es troba a l'extrem inferior de massís del Collsacabra que és caracteritza per les cingleres calcàries amb base paleozoica. A la seva part baixa s'hi troben un conjunt d'abrics d'entre els quals hi ha el del Castell Sa Sala.
    Aquest abric té una longitud de 37m amb una profunditat que varia entre els 5 i els 7m. La seva potència varia dependent de la zona, arribant a un màxim de 5,4m.
    Durant les primeres actuacions arqueològiques es comprovà com el sediment era format per sorres en descomposició del cingle i d'aportació eòlica, fortament cimentades. Les primeres actuacions realitzades per afeccionats afectà una superfície de 9,60 x 6 metres quadrats al final de la qual hi deixaren un petit testimoni, en el que es practicà una petita cala però no permeté recuperar material arqueològic.
    Es conservava un segon testimoni mes gran, molt pobre en restes arqueològiques que no ha estat excavat.
    Pel què fa a les restes recuperades, s'ha trobat sobretot indústria lítica, fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com sílex, calcedonia i jaspi. En menor quantitat hi ha peces treballades amb suport de quarsites, cristall de roca i quars. El tipus de troballes, de més a menys comú en aquest jaciment són rascadors, gravadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Gràcies a l'anàlisi funcional es va poder determinar que aquest utillatge fou serví per tallar, serrar, ranurar, perforar, gratar, raspar, percutir, etc.
    Pel què fa a la fauna cal destacar la presència de cavall, cérvol, cabra isard, toro salvatge, conill i eriçó. S'hi troben també restes de fauna corresponent a perdiu tipus africà, aguila reial i voltor.
    L'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima era semblant a l'actual, pot ser més fred.
    Segons els autors de l'estudi del material, l'índex de rendibilitat, segons la fauna, indica la possibilitat que s'alimentessin vint persones duran un període d'entre 37 i 60 dies.

    Aquest jaciment forma part del conjunt de El Cingle Vermell a l'àrea de Vilanova de Sau (Roc del Migdia-Sal de la Minyona-Cales V-1, T-1 i G-1).
    Aquest jaciment pertanyia al paleolític superior (-15000 / -9000)

    Els anys 70 el jaciment fou excavat per afeccionats (Francesc Farres i Joan Valls) que foren els descobridors del jaciment. Quan s'iniciaren els treballs d'excavació per part de la UAB a través de l'arqueòleg Jordi Estevez aquests afeccionats posaren a la seva disposició els materials recuperats d'aquella primera intervenció.

    A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
    ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. "El Castell: Vilanova de Sau" Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona.
    PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) "Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.
    VILA, Assumpció (1987). "L'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)” Cypsela, núm. 6. Barcelona.