Cementiri dels Prats de Rei Els Prats de Rei

Anoia
Camí dels Prats de Rei a Solanelles
A uns 250 m al nord del nucli urbà, envoltat de camps de conreu, al costat dels dipòsits de l'aigua.
631

Coordenades:

41.70873
1.53923
378471
4618469
08170-58
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
XIX
1892
Regular
Alguns nínxols tenen aspecte d'estar abandonats; els vanos de la reixa d'accés necessiten una mà de pintura.
Física
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei)
Jordina Sales Carbonell

Als peus del camí que porta dels Prats de Rei a Solanelles s'ubica el cementiri municipal de Prats de Rei, definit per un recinte de planta trapezoïdal allargada d'uns 1.500 m2 de superfície. El mur perimetral es fet a base de carreus i arrebossat i el coronament és a dues aigües. L'accés consisteix en una porta de ferro amb dos vanos i amb reixa a la meitat superior, flanquejada per dos pilars d'obra acabats en pinacles. A cadascun dels vanos hi ha sengles lletres inscrites: 'M' i 'LL'. A la part superior del reixat hi ha una inscripció, emmarcada en una mena de timpà amb volutes, que es transcriu com: 'REQUIESCANT IN PACE/ AMEN/ 1892'.
A l'interior del recinte, grups aïllats de nínxols es reparteixen irregularment pels murs perimetrals, mentre que predominen les tombes a terra. Destaca un panteó amb aire neogòtic datat del 1926. Al bell mig del passadís central del cementiri, flanquejat per xiprers a banda i banda, es va aixecar una columna amb una creu de pedra. Presenta un grau d'ocupació d'aproximadament el 50%.

Es tracta d'un cementiri que es va construir l'any 1892, després que es va clausurar el que hi havia al costat de la Mare de Déu del Portal (on avui hi ha El Casal).
En un context europeu, a mitjans del segle XIX s'havien començat a instaurar una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis urbans. Així, els cementiris de Prats de Rei que es trobaven a redós de les esglésies (i per tant dins de la vila) es van amortitzar definitivament i es va començar a enterrar al nou cementiri, recuperant així una costum que enfonsa les seves arrels en època romana, quan la Llei de les XII Taules prohibia explícitament enterrar dins el perímetre dels llocs habitats, conformant així nuclis de necròpolis als voltants dels camins de sortida de les ciutats.
Els testimonis més antics del món funerari dels Prats de Rei consisteixen en diversos epígrafs dels segles I-III dC i part d'una necròpolis dels segles IV-V localitzada al costat de l'església parroquial de Santa Maria.