Cementiri
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Montmany
    Emplaçament
    Pista del Figaró a Sant Pau de Montmany. Trencant vers Can Pins i el Cementiri

    Coordenades:

    41.71841
    2.26753
    439072
    4618772
    Número de fitxa
    08134-143
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    1936, XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Figaró-Montmany. Crta de Ribes n.34. Figaró-Montmany 08590.
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    El cementiri municipal està situat a les afores del nucli urbà, a la carretera de Montmany. Després de les darreres intervencions, el cementiri es troba actualment en un bon estat. Es tracta d'un recinte de planta rectangular limitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, més o menys ben escairades i lligades amb abundant ciment. Aquest s'adapta a l'abrupte topografia del terreny deixant un gran espai no construït al seu interior. Els nínxols construits, de factura nova, es disposen prop la porta d'accés al recinte, aquests només ocupen unes tres filades, quedant un gran espai lliure a la part superior; on s'hi troben tres petits panteons familiars.

    El cementiri és un dels pocs equipaments municipals compartits per tots els veïns de Vallcàrquera.

    Amb el traspàs de la parroquialitat de Sant Pere de Vallcàrquera a l'església de Sant Rafael i Santa Anna també es va produir el moviment de part del cementiri. Concretament als nínxols construïts a l'entrada de Sant Pere de Vallcàrquera durant la segona meitat del segle XIX. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró associada al nou cementiri.

    OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.