Casanova de la Coromina Oristà

Osona
Sector central del terme municipal
A 4650 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 3'000

Coordenades:

41.96098
2.08281
423994
4645851
08151-108
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Barroc
Contemporani
Popular
XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 013A00003
Jordi Compte i Marta Homs

La Casanova de la Coromina es troba situada a l'est de la masia de la Coromina i al sud de la masia d'Olorins, prop del torrent d'Olost. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant -restaurada - amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta alguns coberts adossats, alguns de nova construcció.
La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta coronat per una barbacana moderna. A la dreta hi ha una petita obertura a mode d'espitllera. Al primer pis s'hi obren dues finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta, la de la dreta emmarcada amb brancals monolítics de pedra. A l'esquerra de la façana sud i ocupant tota la façana oest hi ha un cobert, amb teulada d'una sola vessant i amb diversos finestrals moderns d'arc de mig punt, que s'ha habilitat com a part de l'habitatge i que antigament estava obert.
A la façana est hi ha un porxo de nova construcció sustentat amb pilars de pedra i teulada d'una vessant. Presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra a l'esquerra amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres coronades amb llinda de fusta.
La façana nord hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb teulada d'una sola vessant on s'hi obre una finestra coronada amb llinda de fusta. A la dreta de la façana hi ha una porta i una finestra coronada amb llinda de fusta i a nivell de primer pis s'hi obre una finestra també amb llinda de fusta.

La casa es va restaurar els anys 80 del segle XX.

La Casanova de la Coromina es troba documentada des de mitjans de segle XIX, quan apareix en un llistat de masies de la parròquia de Santa Maria de la Torre. L'edifici es va anar deteriorant fins trobar-se pràcticament enrunada. L'actual llogater la va reconstruir els anys 80 mantenint els elements arquitectònics que s'havien conservat.

ORDEIG, Ramon (1974). "La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà". Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974.