Casal de Vilamuntà Tavèrnoles

Osona
Casadevall
Sobre un turó al sud-est de Casadevall.
782 m

Coordenades:

41.95274
2.36544
447408
4644724
08275-62
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Romànic
XI-XII
Dolent
Es conserven molt pocs vestigis.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN. R-I-51-5734. Decret 22/04/1949. BOE / 05/05/1949.
Sí, IPA.: 1817.
Difícil
Sense ús
Privada
08275A007000700000OJ
Virgínia Cepero González

Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra "Els castells catalans" (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.

Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.

Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.

AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).