Casa March
Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de l'Oli, 4; Carrer del Doctor Riera, 2
    Emplaçament
    Al nucli antic de Granollers
    144

    Coordenades:

    41.60842
    2.28766
    440645
    4606546
    Número de fitxa
    08096 - 7
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XVI, XX
    Any
    1527-1541
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-070. Protecció de tipus II: Conservació amb reforma condicionada.
    Registre BCIL: 2684-I
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 33570
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0868601DG4006E0001DI
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Casa d'aspecte senyorial que ha conservat en bona part la tipologia originària del segle XVI, amb elements decoratius renaixentistes, per bé que ha estat modificada al segle XX. L'estructura d'aquest casa és gairebé idèntica a la del que hi ha a la plaça dels Cabrits, 1, però can March s'ha conservat millor. És una edificació amb dues façanes i mitgera, que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. Al coronament presenta una cornisa sostinguda per permòdols. Les obertures de la planta baixa han estat reformades.

    A la façana de la plaça de les Olles la composició s'articula en base a un sol eix, en el qual destaca una magnífica balconada amb arc conopial i traceria lobulada de tradició gòtica. 

    A la façana del carrer Doctor Riera les obertures són de disposició no del tot regular. Destaca un interessant portal de mig punt dovellat de clau blasonada. A la planta primera i a la segona hi trobem finestres de diferents tipus. És remarcable el bacó sobre el portal. Altres obertures son amb arc conopial, amb llinda plana o amb arc rebaixat lobulat. La composició vertical de les obertures té el contrapunt de la composició horitzontal de les impostes, reforçada per la disposició ritmada de l'arqueria d'arcs rebaixats que es troba a la tercera planta i per la cornisa de la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:

    1. Planta baixa. Façana oest. Porta coronada amb un arc de mig punt format per grans dovelles i clau decorada amb un escut en relleu aguantat per dos àngels, a l’interior del qual s’hi llegeix la data de 1541.

    2. Planta noble. Façana nord. Balcó. Coronat per un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós combinada amb caparrons, que arranca de sengles caps de querubins. El guardapols neix de sengles mascarons figurats consistents en un cap masculí a l’esquerra i dos querubins a mà dreta.

    3. Planta noble. Façana oest. Balcó central. Acabat amb llinda plana i motllura superior arquejada que conforma un timpà l’interior del qual s’hi troba un nou escut, imitant l’anterior i amb el mateix any, aquest cop gravat. Els brancals són motllurats amb semicolumnes formant tres registres amb els seus corresponents mascarons a banda i banda. Els mascarons principals corresponen a caps masculins mentre que els quatre secundaris són caparrons d’àngels esculpits. La part inferior del balcó es sobreposa a la clau central de la porta adovellada.

    4. Planta noble. Façana oest. Finestra situada a l’esquerra del balcó, coronada amb un arc rebaixat amb esplandit interior al centre del qual s’hi troba un petit caparró. La part inferior dels brancals és decorada amb motius vegetals simples.

    5. Planta noble. Façana oest. Balcó situat a migdia del balcó central. Està coronat amb un arc conopial lobulat amb traceria a l’intrados.

    6. Segona planta. Façana nord. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols arquejat que neix de sengles culs de llàntia esculpits amb fulles d’acant. Els brancals són motllurats amb dues semicolumnes decorades a la base amb motius geomètrics i mènsules figurades que mostren una sèrie de quatre caparrons.

    7. Segona planta. Façana oest. Finestra central acabada amb llinda plana amb motllura arquejada amb decoració d’una roseta. Els brancals són decorats amb motllura simple i base esculpida amb motius vegetals simples.

    8. Segona planta. Façana oest. Finestra lateral dreta acabada amb llinda plana i motllura arquejada sense decoració. Brancals amb motllura simple i base decorada amb motius geomètrics (PANCORBO, 2006: 236).

    L'edifici va ser restaurat l'any 2001-2002

    En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). 

    Són pocs els edificis que han quedat d'aquesta època. Can March és un dels exemples millor conservats. Es tracta d'un edifici originàriament construït al segle XVI (el 1527-1541), modificat al segle XX i restaurat l'any 2001 (CUSPINERA et alií, 2001).

    Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, en aquest edifici s'hi poden distingir tres horitzons cronològics a partir de l’observació de les façanes. La primera fase ve determinada per la data gravada en l’escut ornamental situat sota de l’arqueria de la façana nord, on es llegeix la data de 1527. Malgrat que l’escut ha estat realitzat en un moment posterior, és possible que la data correspongui a la construcció de la casa.

    La segona fase ve determinada per la data -1541- que es troba a la clau de la porta que dóna accés a l’edifici per la façana oest, acabada amb un arc de mig punt adovellat

    Finalment, a la clau esmentada s’hi sobreposa la llosana del balcó de la primera planta, fet que probablement indica una reforma, bé del balcó esmentat, bé de l’edifici en general amb noves obertures acabades amb llinda plana amb motllures arquejades.

    Ja al segle XX, s'han documentat les següents reformes: 1914, expedient núm. 35, 1940, expedient núm. 74. 1948, expedient núm. 156. 1970, expedient núm. 94. 2001, expedient núm. 253/01. Arquitecte tècnic Jordi Cerdà. Restauració de façanes. Es conserva un reportatge fotogràfic d’aquestes obres al Museu de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 237).

     

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 169, 235-237.

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.

    SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.