Casa dels Cargols
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre unifamiliar als quatre vents que consta de planta baixa, pis i coberta plana. En tres de les façanes hi trobem obertures; la nord, la sud i la de ponent. La façana principal és l'orientada a migdia; amb la porta d'accés en planta baixa, i balcó central i balconeres laterals en planta pis. A la façana de ponent, els tres eixos de verticalitat es defineixen tant en planta baixa com en planta pis. En planta baixa per tres portes i en planta pis, igual que l'anterior, amb un balcó central i balconeres laterals. La façana nord és la que ha sofert mes variacions. En planta baixa hi ha dues portes anul·lades i una de les balconeres de la planta superior ha desaparegut per una finestra amb porticons de llibret. Totes les baranes són de ferro forjat i les llindes de les obertures rectes.
L'element més destacat és el coronament de la façana que actua de barana del terrat, a manera de merlets, combinant la barana de ferro forjat amb l'obra de les pilastres. Sota aquestes pilastres, i en el pujador de mobles, és on s'observen les representacions zoomorfes de cargols; fet que li va valer el sobrenom a la casa. També destaca i participa en l'element decoratiu la bicromia de l'arrebossat del parament; així com els elements ceràmics ornamentals en els angles de les finestres i obertures.
Es tracta d'un edifici força singular i un dels pocs exemples d'arquitectura modernista
que es produïren a l'Hospitalet i que ens ha arribat fins als nostres dies.
Actualment és la seu municipal de l'oficina Jove d'Emancipació.
Història
El projecte de l'edifici és del mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, tècnic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i autor de diversos edificis catalogats, alguns d'inspiració clarament modernista, com l'antiga casa Macari Golferics (Major, 54).
L'edifici s'aixecava originàriament al mig d'un jardí que l'envoltava i que arribava fins a la línia de façana del carrer Llobregat cantonada Montseny. Es tractava, doncs, d'una típica construcció de torre aïllada que per la seva fesomia ressaltava enormement dins del conjunt d'edificis que anaven poblant el barri de la Torrassa.
Ben aviat, però, l'edifici perdé el seu caràcter de torre aïllada, i al 1921 es projectaren sobre l'estreta franja del seu jardí un conjunt de casetes de planta baixa d'ínfimes dimensions, semblants a les construccions que es produïen als passatges o passadissos interiors. Aquesta operació d'especulació intensiva de l'espai edificable va fer que la casa modernista es veiés envoltada per unes construccions que es desdeien en absolut tant de la tipologia com del
concepte de la primitiva torre.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5.
