Cases Barates Rambla Just Oliveras 77
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt de tres cases, una d'elles desapareguda, denominades "cases barates". Se'n conserven dues, aquesta del número 77 i la veïna, amb el número 79. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La façana te un doble alineament, sobresortint un cos de manera que l'entrada queda coberta per una terrassa sostinguda per una columna salomònica feta de maons. La barana de la terrassa també és de maons. Destaca la tribuna que sobresurt i les tres estretes obertures en planta baixa.
Sota els ràfecs, a la part del capcer de la façana hi ha esgrafiats florals i geomètrics.
En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de "cases barates".
Història
Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original.
La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista "El Constructor" amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
