Casa del passeig de la Floresta número 64
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d’estiueig d'estil eclèctic pròxim al noucentisme. És de planta rectangular, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.
La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb un cos davanter avançat a la planta baixa. Aquí hi trobem el portal d’entrada, situat al centre, amb un arc de mig punt i una porta de doble fulla d’alumini i vidre. L’accés es realitza mitjançant una doble escala als costats de la porta que inclou una barana que combina un mur d’obra arrebossat amb una gelosia feta amb teula àrab a la part central. A cada costat del portal hi ha una finestra amb llinda recta i ampit motllurat, fet de maó col·locat a sardinell, amb persianes de llibret.
Al primer pis hi ha una terrassa tancada per un mur que incorpora una gelosia feta de tres fileres de teula àrab. La part inferior del mur és ressaltada amb una filada de maons col·locats en punta. L’accés al terrat es pot fer per una escala situada a la façana lateral esquerra. Al centre de la façana del primer pis s'hi obre un portal amb arc de mig punt, mentre que a les cantonades hi ha una finestra a cada costat, les quals tenen continuïtat a les façanes laterals, separades per un mainell de maó a l'angle. A les golfes hi ha una petita galeria formada per tres finestres verticals, tancades amb una gelosia ceràmica. Entre la porta del primer pis i les finestres de les golfes hi ha encastat un plafó de majòlica de ceràmica blava que representa la Mare de Déu del Carme. La façana és arrebossada. El ràfec és format per arquitraus esglaonats de fusta, i la teulada és plegada i a dos vessants.
Història
Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiables, aquest xalet hauria estat construït l'any 1932.
L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.
Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.
Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.
Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la "bolera" i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.
De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.
Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)
