Casa de l'avinguda Tarruell número 44
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil eclèctic, de dimensions considerables, construït l'any 1931. És format per diferents cossos, amb una gran torre posterior. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.
La façana principal es conforma a partir d'una planta baixa molt ample i més avançada que, al seu damunt, té el cos principal fet de diferents volums que es distribueixen en una composició no simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha una porta molt simple, amb tres finestres a cada costat (una individual i dues de juntes). Totes les obertures tenen la llinda recta i queden aixoplugades per un petit ràfec fet amb una filera de teula àrab. A la dreta, unes escales faciliten l'accés a la planta pis.
Al primer pis hi ha una terrassa davantera sobre la planta baixa de l’edifici, tancada per una barana de ferro entre pilastrons, rematats amb rajola. En aquest nivell s'hi observen dos cossos diferenciats. El cos de l’esquerra presenta una tribuna amb un bow-window, amb finestres de llinda recta a cada costat, tancades amb una reixa de ferro forjat. La teulada de la tribuna és a cinc vessants.
El cos de la dreta (que ocupa la posició central del conjunt) presenta un finestral al mig, de proporció horitzontal i de llinda recta. Al seu damunt està subratllat amb una petita teulada de teula àrab sostinguda per arquitraus de fusta. El costat dret d'aquest cos adopta la forma d'un porxo lateral amb arcs de mig punt. Al nivell de les golfes, sobre l'eix central la façana queda rematada per una galeria amb dues finestres d'arc de mig punt, tancades per una reixa de ferro forjat. La façana és arrebossada en blanc. El ràfec conté arquitraus de fusta. i la teulada és plegada a la part central. Sobre el carener hi ha una esfera ceràmica de color argilós. A la teulada destaca també una xemeneia allargada, de maó.
A la part posterior del xalet s'aixeca una torre de planta quadrada, amb una galeria de dues finestres d'arc de mig punt a la part superior i la teulada a quatre vessants.
Història
Aquest xalet es va construir l'any 1931.
L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.
Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.
Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.
Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la "bolera" i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.
De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.
Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)
