Casa del Comú de Coaner
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita casa, actualment en semi-ruïna, que es troba adossada a l'església de Sant Julià de Coaner. Era la casa del comú del terme de Coaner. Es tracta d'un cos de planta rectangular i de dues plantes adossat al nord del temple. La construcció, molt senzilla, té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra a la façana nord, que dóna a una petita plaça. La façana de llevant presenta dos finestrals, un a cada planta. El superior té un ampit treballat i emmarcament de pedra picada. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La construcció ha perdut la coberta i, a l'interior, tan sols conserva algunes estructures a la planta baixa i una escala.
Inscripció a la llinda del portal: A 5 DE ANY ABRIL 1637
Inscripció al mur nord: 1891
Aquest edifici apareix en el Catàleg de masies amb el nom erroni de Rectoria antiga de Sant Julià de Coaner
Història
Segons la inscripció del portal aquest edifici s'hauria construït el 5 d'abril de 1637. L'altra inscripció (del 1891) indica una reforma menor que s'hi devia fer al sector nord. És conegut com el Comú perquè és el lloc on es reunia el comú o universitat del terme de Coaner. Anteriorment a la seva construcció el comú es reunia a l'antic cementiri, situat al costat de l'església i del qual fins no fa gaires anys encara se'n conservava un mur. La universitat estava formada per tots els caps de casa, dirigits per un batlle i dos jurats, càrrecs que s'elegien cada dos anys. En una publicació de Ramon VILADÉS (2012:106) es donen a conèixer alguns batlles de Coaner des de 1455, quan ho era Joan de la Fàbrica. Amb la reforma borbònica passarien a ser substituïs per regidors. El 1715 es va fer un intent per reformar el sistema de talles o impostos, però finalment es deixà com estava fins aleshores, repartit en tres talls o segments de riquesa. El tall major i que pagava més era format per les cases de major riquesa: Semís, Feixes, Cases i Ribera. El tall mitjà pels masos Riera, Serra, Solernou i Rovira, i el menor pels masos Gobianes i Xicola. El 1857 es formà l'actual municipi de Sant Mateu de Bages i Coaner passà a ser un dels seus agregats. Ot i això, segons sembla la casa del Comú va mantenir alguns dels serveis bàsics. Segons la tradició oral, la zona inferior sembla que podia haver tingut funcions de calabós i altres dependències sembla que havien fet d'escola. A la dècada de 1970 va fer la funció de pallissa i la coberta es conservava al complet. Anteriorment, a l'era adjacent s'hi portaven a terme les feines del batre. A la planta baixa aquest edifici té comunicació amb l'església i encara acull actualment la sagristia. Entre 2013 i 2014 la Diputació de Barcelona hi va dur a terme una actuació de consolidació i neteja.
Bibliografia
COMAS ARS, Bernat (2012). "Retalls de Coaner (part 4)", web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org)
GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 158).
PERAMIQUEL COLS, Josep (2014). "Aturen les aigües i humitats per salvaguardar Sant Julià de Coaner", El Salí (abril 2014), Súria.
VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 106.
