Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num.34-42
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és composta i acabada en ràfec, i al cos principal s'hi adossen una entrada porticada a la façana, una tribuna a la façana meridional, i un cos a la façana septentrional. Cadascun d'aquests afegits té la seva pròpia coberta.
Destaca l'entrada porxada amb coberta plana, fent terrassa amb balustrada, suportada per dues columnes de secció quadrada i dos pilars. L'accés a la porta d'entrada es fa mitjançant una escalinata de sis graons. En el replà hi ha una balustrada. Les llindes de les obertures de la planta baixa són rectes, però en la planta pis, hi trobem tres obertures: l'accés a la terrassa i dues finestres laterals, amb arcs de mig punt.
El parament és imitant carreus pintats de color terrós ocre, amb recreixement a les cantoneres amb una franja vertical dentada de carreus buixardats i pintats de blanc. Complementa el programa ornamental els resseguiments de els obertures, també pintats de blanc, que destaca del fons ocre.
L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.
Història
L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
