Mas Cantí
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta d'una única planta i la coberta composta i acabada en ràfec. La finca està limitada pel costat meridional pel Torrent de Can Sunyer i per ponent per l'Avinguda d'Emili Monturiol. La principal curiositat és que la façana principal està orientada, no al carrer sinó al nord, mirant la finca veïna.
La façana s'estructura a partir de diferents eixos de verticalitat, el central és el definit per la porta d'entrada, a cada costat hi ha dues finestres reixades, amb ornamentació motllurada de motius vegetals. Damunt la porta d'accés hi ha un respirall de la cambra de ventilació. A l'extrem de llevant hi ha un cobert. El parament és llis i arrebossat, sense pintar. En destaquen, però, les cantoneres de les façanes amb recreixement d'una franja vertical dentada imitant carreus buixardats.
A la façana que dona al Torrent de Can Sunyer hi ha una tribuna sobresortint, amb coberta pròpia i tres costats amb finestres, reixades i de persiana.
Al mas Cantí s'hi troba, des de l'any 2004, el Casal d'avis, gestionat per l'Associació Cívica de la Gent Gran, i l'espai de Càritas de Sant Fost de Campsentelles.
L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.
Història
L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.
