Casa Bossy
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casal unifamiliar de caire benestant i de dimensions considerables, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa final noucentista. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana es plana, de carreus de pedra i dividida en dos cossos: el de la dreta més alt i en forma de torre permet vistes a la Porxada. Els carrerus són de pedra rogenca del Figaró, buixardada.
El cos de l'esquerra, de dues plantes, presenta una composició simètrica, amb buits verticals contraposats a la horitzontalitat del sòcol. Les finestres inferiors presenten arcs esgraonats, amb llindars amb perfils de cimaci i cantells xamfranats. El primer pis és ocupat per un balcó corregut i, al coronament, hi trobem imposta i cornisa - ràfec.
El cos de la dreta, on hi ha l'entrada, és més alt, emfasitzat per la torre mirador d'un pis més. Té coberta de pavelló a quatre vessants. Als costats està flanquejada per dos pilars que sobresurten del saltacavall de l'arc d'entrada. En la primera planta hi ha una finestra d'arc pla amb guardapols i capitells d'estilització coríntia. Tot plegat confereix al conjunt un aire clàssic, d'un barroquisme acadèmic.
La casa Bossy s'ha assenyalat com un dels paradigmes del Raspall noucentista, amb una façana marcada per l'ordre i la simetria, molt austera en comparació amb la seva producció modernista i revestida de pedra vermella del Figaró dividida en carreus regulars, amb obertures d'arc mixtilini als baixos i a la torre, i de llinda plana al pis.
A l'arxiu municipal hi consta un expedient d'obres: expedient 18, caixa 28. Obrir un aparador de 100 x 60 cm a la façana. Arquitecte, M.J. Raspall. Any 1924.
En fer obres de rehabilitació local l'any 1999 es va localitzar en aquest sector un conjunt de sis sitges intercomunicades, en dos conjunts de tres. L'excavació la va dirigir Carme Subiranas. Les sitges estaven gairebé buides i no es van poder datar amb precisió (comunicació Museu de Granollers).
Història
Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.
Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquest edifici, conegut com casa Bossy, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, projectat el 1924 i executat el 1925, corresponent a la seva última etapa, noucentista i caracteritzada per un barroquisme acadèmic que inclou el retorn a les formes barroques popularistes d'ornamentació plana. Raspall i Mayol va participar molt activament en la vida social i cultural de Granollers, municipi del qual va ser arquitecte municipal des del 1907. Col·laborava sovint a les publicacions periòdiques La Comarca i La Gralla i també al Diari de Granollers –la capçalera del qual va dissenyar– i era un assidu a les famoses tertúlies de la Fonda Europa, carismàtic negoci hoteler on el 1926 va obrir un estudi per atendre els clients i proveïdors de la ciutat.
La casa que hi havia anteriorment està documentada per una fotografia. Tenia una porta acabada amb arc de mig punt adovellat i una finestra gòtica geminada, acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes i escuts cadascun. La columneta central tenia un capitell decorat amb motius vegetals (PANCORBO et alii, 2006: 198).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 197.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). Modernisme d’estiueig. Vallès oriental. Consell Comarcal del Vallès oriental. (https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf )
