Carrer del Molí / D'Anníbal / De Menéndez Pelayo
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquests carrers formen part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Oest del nucli medieval, entre aquest i el riu Congost. Les cases com d'altres construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, que treballaven a les properes fàbriques. Estaven construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte, és molt senzill amb una tipologia popular urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i les indústries que es concentraven als voltants. Els edificis que s'han pogut inventariar són els següents: ANNÍBAL, SENARS: 13-15-17-19-21-23-25 (tots ells són números posats a la paret de la fàbrica d'Isidre Comas), 27 (1928), 29, 31, 39, 49, 51, 53 (1934, en números romans i decoració de tencadís), 55, / PARELLS: 16-18-22 (fassina Muntanyà), 44, 50 / MENÉNDEZ PELAYO SENARS: 9, 11, 13, / PARELLS: 6, 10,
La foto 1 es Molí (any 1928), foto 2 y 3 (1934) Anníbal.
Història
El carrer d'Anníbal es un vial amb dues parts força diferents: la primera va del carrer de Ricomà al de Sant Jaume i és irregular a diferència de l'altra, que va fins al carrer de Roger de Flor i és totalment lineal (GARCÍA-PEY, 1990). Entre els actuals carrers d'Anníbal i dels Molí estava situat el Molí de la Vila (LLOBET, 1986). Aquesta era una mina molt important, de la que era propietària la família Sans, que gran propietària de terres a la vila. La mina servia, a més de regar camps de la terrassa alta i baixa, per a moldre gra i s'utilitzà en aquesta funció fins l'any 1923 aproximadament. Tenia l'origen al costat de Ponent de la riera, al dret de la desembocadura del Torrent de la Font de can Duran de Canovelles. Fins l'any 1974 serví per a regar els camps de regadiu de "sobre moles" i encara avui queden reminiscències de regatges en els punts on la conducció no ha estat destruïda.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.)