Carrer d'Aragó Granollers

Vallès Oriental
Carrer d'Aragó, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60261
2.28617
440516
4605902
08096-238
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó S del nucli medieval, paral·lel a la carretera, entre aquesta i el riu. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han localitzat són els següents: SENARS: 21 (reformada), 31, 35, 37 / PARELLS: 4, 6, 14 (can Petxina, renom de la família Espinalt -GARCÍA-PEY, 1990-), 16, 20 (1928, decoració feta amb pedres), 28, 36, 38 (cal Mosso d'Esquadra - GARCÍA-PEY, 1990 -) , 40, 42 (can Pepito Colonio - GARCÍA-PEY, 1990-), 44 (ca la Rosita Pentinadora - GARCÍA-PEY, 1990 -), 46 fins 50, 52 (1930, can Petitet -GARCÍA-PEY, 1990-), 54 i 56 (1927). L'acera de parells conserva la tipologia de cases barates de planta baixa construïdes en la seva major part abans de l'any 1930.

Al número 42 - cal Pepito Colonio- vivia un home que es deia Josep que venia colònia a casa seva, amb uns petits embuts especials per als forats de les ampolles que les dones portaven per omplir a doll o bé, pel carrer, amb una bicicleta i un carret de rodes de goma (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..

BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.