Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.
Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.
Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, format entre els segles XVIII i XIX, comparteixen mitgera i consten de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris: una entrada àmplia, forn de pa, trull i un hort al darrera. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, guanyen profunditat i alçada, se substitueix la finestra de la planta pis per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i s’hi pot afegir una reixa.
Les modificacions fetes durant el segle XX no han respectat la unitat tipològica dels primers habitatges, ni tampoc l’ús de material apropiat.
