La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)
La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.
