Carrer de Barcelona, solar B1 i B2
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment emplaçat en una illa de cases de recent construcció a l’inici del carrer de Barcelona on s’hi va fer una excavació que va permetre documentar en el solar diferents fases d’ocupació, des d’època romana fins a l’actualitat. Són les següents:
Fase romana: d’aquesta època no s’han trobat estructures però sí uns grans retalls del subsòl que evidencien un nivell d'ocupació. El primer rebaix es va localitzar en l'extrem oest del solar i contenia una gran quantitat de ceràmica romana, des de restes de sigil·lada sud-gàl·lica fins a produccions africanes de diversos tipus. Van aportar una cronologia que va des de finals del segle II a la primera meitat del segle III dC. Un altre retall ocupava la meitat est de l'extrem nord, prop de l'antic carrer del doctor Guillamet, i el tercer retall, de menors dimensions, era emplaçat en l'extrem sud-est del solar. Aquests elements pertanyen a la vil·la romana de Granollers. Possiblement a la pars rustica d’aquesta vil·la, que és la que es troba a la zona sud de la plaça de l’Església.
Cementiri alt medieval: Es concentra a l'extrem est del solar. Les troballes consten de set inhumacions amb esquelet en posició decúbit supí, les cames i els braços estirats i el cap orientat a l'oest. Cap d'elles tenia aixovar funerari i només en una s'ha pogut identificar la forma antropomorfa de la fossa. La seva cronologia no ha quedat precisada, però per comparació tipològica amb les tombes properes de Granollers més ben conegudes (el solar de Càrites i la plaça de l'església) es podrien atribuir als segles IX - XI.
Fase baix medieval: L’espai és utilitzat com a lloc d'emmagatzematge de gra. Així ho evidencien set sitges. Les més modernes s'amortitzen a finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, però d'altres presenten únicament ceràmiques en verd i manganès, que indiquen una datació del segle XIII-XIV. Aquesta fase s'ha de relacionar amb altres sitges que s'han localitzat a l'entorn de l'església de Sant Esteve.
Fase d'urbanització: A finals de segle XIII i principis del XIV s'inicia la urbanització de la zona, com a raval al carrer Barcelona i constituint-se el carrer Guillamet. La casa més antiga s'ubicà a l'extrem oest i un fragment de mur constata una de posterior al sector nord-est coneguda com la casa del vi pel fet d’haver acollit una taberna. La segona gran fase constructiva es desenvolupa al voltant del segle XVII. Diverses estructures, murs, paviments, dipòsits, canalitzacions i pous així ho testifiquen. Aquestes cases es mantenen en peu fins a principis del segle XXI, quan es van enderrocar per construir-hi nous edificis.
Fàbrica de gel dels anys 1940 (solar B2): en l’excavació qualificada com a solar B2 es va documentar aquesta fàbrica de gel, construïda durant els anys 1940 i enderrocada el 1991.
El febrer de 2006 es va dur a terme la intervenció al solar B2 amb l'objectiu de realitzar el desmuntatge d'aquestes estructures i procedir a l'excavació dels nivells arqueològics que encara no s'havien excavat.
L’any 2005, amb motiu de la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques preventives i finalment l’eliminació de les restes d'època romana, baix medieval, moderna i contemporània.
L’any 2006 es va dur a terme una altra intervenció al solar B2 amb l'objectiu de realitzar el desmuntatge de la fàbrica de gel i procedir a l'excavació dels nivells arqueològics que encara no s'havien excavat.
En aquesta fitxa hem ajuntat els dos jaciments, que consten per separat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CCAA 14286 i CCAA 14905), ja que es tracta del mateix solar i els resultats són pràcticament idèntics.
