Caramelles d'Oristà
Oristà

    Osona
    Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà.

    Coordenades:

    41.93228
    2.06066
    422123
    4642684
    Número de fitxa
    08151 - 313
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. Actualment, a Oristà, les caramelles es canten el diumenge de Pasqua, al matí fent una passada pels carrers del nucli urbà d'Oristà i al migdia davant l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Les caramelles estan organitzades per l'AMPA de l'escola CEIP Llevant d'Oristà i les canten un grup de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys del poble anomenats la Colla Pessigolla que van vestits amb vestimenta tradicional catalana. Els nois porten pantalons de vellut negre, camisa blanca, barretina i faixa vermella, llaç i espardenyes de vetes. Les noies porten faldilles estampades de flors, camisa blanca, cosset negre, espardenyes de vetes vermelles, vel, xal i mitenes reixades de color negre. Un cop acabades les caramelles es dansen uns balls tradicionals catalans i tot seguit hi ha un sorteig de pernils.
    Posteriorment amb els diners de la recapta s'organitza una excursió gratuïta pels caramellaires i oberta a tothom qui s'apunti.

    Imatges cedides per l'ajuntament d'Oristà.

    Fins als anys 60 del segle XX els caramellaires eren els components del grup de cantadors del cor parroquial de Sant Andreu d'Oristà, format només per homes. Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava al Tint, la Quintana, Caraüll, Sagalés, Vilasendra, el Pla, etc. La tradició de passar a cantar per les masies s'ha anat perdent de mica en mica.
    La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.

    AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.