Capella de la Bleda Santa Margarida i els Monjos

Alt Penedès
A l'extrem N del terme
Al costat del castell de la Bleda.
08251-6
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
Barroc
XII-XVII
Bo
Ha estat objectes de moltes remodelacions. Una d'elles gairebé fou total l'any 1683.
Inexistent
si, IPA 2779
Fàcil
Religiós
Privada
Arquebisbat de Barcelona c/Bisbe nº5 Barcelona
Tríade scp

Capella d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari. A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval. Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana. La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa. Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern. A l'interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals. La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 cm i un diàmetre de boca de 83 cm. El sarcòfag té una forma de paral·lelepípede de 105 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.

Als voltants de l'església hi ha restes òssies humanes, segurament provinents de remodelacions del cementiri. L'entorn està descuidat i amb deixalles. Proposat com a BCIL al Catàleg d'immobles de l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbanística de Santa Margarida i els Monjos. La pica baptismal i el sarcòfag de l'interior de la capella estan fitxats pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els números: 15947 (pica) i 15948 (sarcòfag).

L'ermita és esmentada per primera vegada l'any 1032. Al segle XII era parròquia. Al 1247 estava unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic. A finals del segle XVI el papa Sixt V uneix l'església a la comunitat de Vilafranca. Es realitzà una reforma molt important el 1683, i al 1825 fou feta sufragària de Sant Genis de Pacs a la qual encara pertany.

AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.103. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.