Espitlles (masia)
Santa Margarida i els Monjos
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'edificacions afegides a una masia, sobre una elevació del terreny. El nucli és una masia de façana simètrica amb un portal amb arc rebaixat, fet de maons, al centre amb la data 1859. A banda i banda una finestra quadrangular. Al primer pis una balconera al centre i a cada costat una finestra quadrangular. A la part superior de la façana hi ha un ràfec de peces ceràmiques. Al costat esquerre un cos annex utilitzat com a garatge, amb la façana enretirada i la part davantera tancada formant un petit jardinet. Al costat dret del cos central un celler de planta quadrangular cobert amb teulada a dues vessants. A la planta baixa una porta amb arc rebaixat al costat esquerre de la façana, al centre i a la dreta dues entrades elevades, també amb arc rebaixat. A una alçada superior i al centre de la façana un ull de bou. A la part del darrera d'aquest conjunt hi ha altres cossos i una galeria coberta amb arcs de mig punt elevada. Tot el conjunt està tancat per un baluard d'obra i als voltants hi ha altres construccions: corrals, garatges i un conjunt de cases adossades, algunes de les quals només conserven la façana.
A la part exterior del baluard, al sud est hi ha una màquina de segar abandonada.
Història
El primer esment del lloc d'Espitlles data de l'any 933 com a castell. Al 974 consta com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes dins la jurisdicció d'Olèrdola. Al 1466 Gaspar Despitlles es titulava senyor de Santa Margarida. Al 1574 la casa pertanyia a Jaume de Copons i durant el s. XVII fou dels seus descendents. Al 1758 hi ha la primera notícia del Castell d'Espitlles, una probable fortalesa tardana. Una de les quatre cases que formen Espitlles s'anomena " el Castell " . Segons els veïns aquesta casa del 1859 substituí un edifici fortificat anterior.
Bibliografia
ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. CAHNER, Max (1992) Gran enciclopèdia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.45. PUIGCORBÉ, Ramon (1987). Toponimia penedesenca. Assaig etimològic. Vol I. Alt Penedès. Ed. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.135. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
