Capella de Can Mata de la Garriga
Els Hostalets de Pierola

    Anoia
    Can Mata de la Garriga
    Emplaçament
    Carretera B-231 d'Esparreguera als Hostalets de Pierola, entre els km 9 i 10.
    314 m

    Coordenades:

    41.5294
    1.80469
    400280
    4598218
    Número de fitxa
    08162 - 91
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1905
    Desconegut
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA, 5505
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08161A01300002
    Autoria de la fitxa
    Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

    La capella del Roser està adossada a la masia de Can Mata de la Garriga. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb absis semicircular. D'estil neogòtic, fou reconstruïda el 1905 sobre una capella anterior, molt probablement d'origen medieval. A l'interior el sostre és de volta apuntada amb embigat de fusta. Les parets exteriors són de maó vist excepte la façana principal, realitzada amb un estucat que imita carreus. A la façana es reflexen els arcs apuntats de l'interior. La porta d'entrada té un capcer decorat. La façana està decorada per un campanar d'espadanya i pinacles laterals, tot molt ornamentat

    La notícia més antiga d'aquesta capella correspon a l'any 1606, quan el vicari general donà llicència per edificar una capella a la masia de Can Mata de la Garriga. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa de Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de "Garrigas", moment en el que cal considerar possible l'existència de la capella tot i que el primer document escrit conegut sigui de 1606. A mitjan segle XV Can Mata era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en "Joan Matha de Garriga", segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués.

    ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88.
    HOMS, Victòria (1988): "Can Mata de la Garriga", Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
    IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385.
    MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): "Capella de la Mare de Deu del Roser de Mata de Garriga", dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49.
    SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola", inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.