Can Mata de la Garriga
Els Hostalets de Pierola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga.
Història
Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de "Garrigas". A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en "Joan Matha de Garriga", segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga.
Bibliografia
ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88.
HOMS, Victòria (1988): "Can Mata de la Garriga", Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385.
SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola", inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.
MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): "Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga", dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49.
