El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat:
Sant Nicolau de la bandera,
Tot allò de Jesucrist,
la Fandingua i el porró (la padrina i el prió)
tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu)
la Fandingua ja n'és morta, (la padrina)
el porró encara es viu. (prió)
Virolet Sant Pere
Virolet Sant Pau
la caputxeta al terra
i el barret a dalt.
Baixeu, baixeu, mestressa.
Baixeu, baixeu de dalt
que omplireu la cistelleta
i us direm l'adeu-siau.
Adéu-siau bona gent
Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes)
de salut i pessetes (salut i cosetes)
Fins l'any que ve (Fins l'altre any)
si Déu ho vol.
