Canal dels Avellaners
Berga

    Berguedà
    Muntanya de Queralt
    Emplaçament
    A mitja alçada de la muntanya de Queralt, a la part sud.

    Coordenades:

    42.10583
    1.82327
    402707
    4662196
    Número de fitxa
    08022 - 20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Medieval
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. nº 6401
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Berga, plaça de Sant Pere, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques.

    Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga.

    El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà.

    CARRERAS i BALAGUER, Josep: "L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)", Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229.
    CARRERAS i BALAGUER, Josep: "La Canal dels Avellaners" i SÁNCHEZ, Eduard: "Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga", El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp.