Can Xipell

Tiana

Edifici civil, de planta quadrada que es presenta pràcticament com un volum cúbic. Està format per una planta baixa, pis i mansardes a la part superior. El conjunt destaca pel marcat aire neoclàssic que presenta, i que li ve donat a la major part per l'ús de frontons circulars damunt de totes les finestres, així com les columnes amb capitells clàssics que sostenen els balcons. Les mansardes que ocupen tota la part superior i que queden inserides a un sostre de pissarra que els hi confereix un aspecte completament afrancesat. A l'interior resulta interessant el tipus d'il·luminació: una claraboia central coberta amb vidre, situada al centre de l'edifici, permet la difusió de la llum. A la part inferior d'aquesta claraboia hi ha un sortidor amb columnes. Tot es realitzat amb marbre. L'edifici es troba envoltat per una ampli jardí, al qual també s'hi poden trobar elements neoclàssics, com és la glorieta suportada per columnes situada a un angle del mateix. També es pot destacar l'important treball del reixat del jardí. Can Xipell és una gran mansió residencial de característiques noucentistes amb un cert afrancesament en les formes, pròpies dels palaus de la reialesa.
La casa consta de planta baixa, que s'aixeca damunt un basament, el pis principal i les golfes. A la planta baixa, columnes d'ordre jònic, flanquegen el portal i els diferents finestrals. També les trobem a dues tribunes circulars, una a la façana principal al costat esquerra de l'escalinata que accedeix a la porta principal i l'altra en el lateral dret de l'edifici. Al pis noble de l'edifici, a la façana principal trobem un balcó sortint corregut al qual s'hi accedeix per tres obertures diferents, flanquejat per dos amb petites balustrades de pedra que no surten de la façana. Totes les obertures d'aquest nivell es troben coronades per timpans circulars.
El coronament de l'edifici, corresponent a la zona on hi ha les golfes o altells, és la que li dona el toc d'afrancesament. Aquests altells combinen finestres quadrades i rodones que se submergeixen dins la pròpia estructura de la teulada, dotant l'edifici de la singularitat que mostra. En un dels extrems de la tanca de ferro que envolta els jardins de la mansió s'aixeca una glorieta circular amb coberta cupuliforme sustentada per columnes d'ordre jònic.