Can Toni
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa als quatre vents situada a l'antic Camí del Sot, que comunicava amb l'església vella i el barri del carrer de Sant Pere, formada per tres cossos en "L". Un primer cos de planta rectangular de planta baixa i pis; al seu costat de ponent, adossat, un cos de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos; i, finalment, adossat a aquest per la façana septentrional, un altre cos de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El primer té la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al SO. El cos de planta quadrada té la coberta a quatre aigües i l'adossat a la façana septentrional el torna a tenir a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana de ponent. Totes les cobertes són de teules àrabs acabades amb ràfec volat.
La façana principal, orientada a SO i que dona al carrer del Sot es diferencia ornamentalment amb els dos cossos que la formen. El cos de la dreta o de llevant, té un portal d'entrada de punt rodó, amb dovelles dentades, al costat hi ha una finestra reixada de llinda recta. En el primer pis, a l'eix del portal, hi trobem una finestra d'arc apuntat i al costat, a l'eix de la finestra de la planta baixa, un balco amb barana de reixa forjada, també de llinda recta. Totes les obertures tenen els brancals i les llindes sobresortint i dentades, però són de factura moderna, imitant l'estil de les masies clàssiques, seguint una tendència pairalista en l'arquitectura del moment. Entre la finestra i el balcó, destaca un rellotge de sol.
El cos adossat a ponent manté la mateixa estètica, però les finestres de les plantes del primer i segon pis són de punt rodó i s'organitzen en forma de galeria a la segona planta, i amb doble finestra geminada a la primera planta. Per contra, la porta d'entrada és de llinda recta. Als costats hi trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat.
El parament és llis i arrebossat, del que només en sobresurten, com hem dit, els brancals, llindes i dovelles ornamentals de les obertures, i un petit sòcol.
Al davant hi ha una àmplia era feta de cairons, delimitada del carrer amb una petita barana d'obra, coronada amb una filera de maons posats a llibret. L'accés al barri es fa per una amplia porta de ferro forjat.
Història
Aquesta casa la van edificar els descendents de Can Toni Vell. Aquesta estava situada al Torrent de La Nau i diuen que els darrers habitants l'abandonaren per por dels bandits que corrien aleshores. Es diu que en un intent d'assaltar la casa de Can Toni vell, l'hereu va matar d'un tret un dels assaltants, que resultà ser un drapaire de Parets. Els companys juraren venjança. Els habitants de Can Toni vell s'espantaren i decidiren canviar d'habitatge.
Segons Pérez (1990, p. 80), de la tercera generació de Can Toni, sorgí la branca Torrents de Can Boch i d'aquesta sortí, en la primera generació, la branca de Can Manco. De la sèptima generació de Can Toni sortí la branca de Can Eloi.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1997). Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
