Can Teià o Teyà
Sant Fost de Campsentelles

    Vallès Oriental
    Vessant de llevant del Turó de la Bandera.
    Emplaçament
    Al nord del cementiri

    Coordenades:

    41.516816008107
    2.2298330068588
    435736
    4596418
    Número de fitxa
    08209 - 89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XXI
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    No està habitada i ha perdut part de la coberta.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000601600DF39F0001PX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La masia de Can Teià o Teyà és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta, molt malmesa, és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant.

    A migdia, s'hi adossa un edifici de construcció moderna i que sembla inacabat. Tot i que al cadastre hi consta com a un habitatge, sembla estructurat en dos, ja que a la façana hi veiem dos portals d'entrada, un de punt rodó i amb dovelles de pedra i un altre, més modern, d'arc escarser. A la planta baixa, també hi ha dues finestres reixades i de llinda recta. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro alineat al portal rodó, i quatre finestres de diferents mides, totes de llinda recta. Destaca un banc adossat a la façana amb respatller ondulat. A la façana septentrional s'hi pot veure un seguit de vuit finestres alineades a la planta pis, d'arc escarser.

    Abans del segle XIV era coneguda per Mas Bufateres.

    Consta en un document datat l'any 1364 que el propietari era Guillem Teyà (Guillelmus Tayanus de parrochie Sti. Fausti). Els Teyà eren remences i pagaven 20 sous els homes i 10 les dones que havent nascut a la masia volien abandonar-la.

    L'any 1447 hi vivia en Jaume Teyà, que declarava, entre altres coses, que el seu mas tenia uns 60 jornals de terra. Consta que el mateix Jaume Teyà era tutor de Bernat Sala, fill menor de Francesc Sala, difunt de Martorelles. 

    L'any 1551, l'amo era Joan Teyà, el qual havia adquirit el Mas Ferrer de la parròquia de Sant Fost.

    L'any 1620 hi vivia Joana Teyà, vídua de Joan Teyà, la qual pagava dues lliures de cens per la casa a Montalegre.

    GARCIA-PEY, Enric (1997). Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.

    PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

    RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). "Les Masies (1)", dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

    RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). "El patrimoni cultural", dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.